En blanc i negre

A causa d'aquestes festes nadalenques i de la reposició de pel.lícules clàsiques em persegueix quasi cada dia Robert Mitchum. No el trobo atractiu ni res d'això, sino més aviat de poc de fiar però bo al cap i a la fi. El cas és que només hi ha una pel.lícula d'ell que recordi el títol "La nit del caçador" però no, aquesta l'he vist massa vegades. De totes formes aqui queda el meu petit homenatge aveure si marxa..

L'univers de les coses no expresades

Dins del meu cervell sovint em venen a la ment molts temes de que parlar. No tenen ordre ni sentit aparent, almenys per a mi. Són com sensacions que necesito explicar i s'asemblen als somnis, al cap d'uns monents desapareixen per sempre més en el limb de l'oblit. És això al que jo denomino converses pendents.

Fa molt de temps, en una altra época llunyana i despreocupada, tot resultava interessant i fascinant. Estic segura que el món de les idees contiuna sent així i tot i que disposo d'un temps limitat, i malgrat la inmensitat i perfecció del paradís internàutic, trobaré el epicentre de la senzillesa.