dimecres, d’octubre 20, 2010

Venus



Embriaguem-nos per uns instants
de la bellesa de l'astre.
Faré veure que no existeixen les paraules.

dilluns, d’octubre 18, 2010

Exercici d'imaginació



Que veieu quan arribeu a l'últim graó de l'escala?


.

dilluns, d’octubre 11, 2010

Felicitats John

El dia 9 d'octubre Jonh Lennon hauria cumplit 70 anys. Durant anys vaig tenir aquest poster penjat a la meva havitació. Encara el guardo. Per a mi és imposible imaginar la meva vida sense haber sentit cap cançó dels Beatles o de John Lennon.



Encara que sigui en retràs em venia de gust fer-li un petit homenatge. Us deixo una cançó de les moltes que hauria posat.


dijous, d’octubre 07, 2010

Premis Sunshine award

He rebut un premi!!!!!

M'ha fet molta il.lusió que el Joanfer del blog "A cau d'orella" penses en mi. M'ha donat molts ànims per a continuar escribint ja que ultimament m'escriuen pocs comentaris. Ara tinc l'honor de contiunar aquesta cadena i haig d'oferir aquest regal a dotze blogs més.
Qui seran? Em venen molts al cap... el criteri que seguiré serà el del cor, blogs que he llegit que admiro  profundament i que m'han fet apendre molt sense que ells ho sapiguen.

I els premiats són:
Letras desvestidas de Evitablue
Matar les hores del Gatot
Eumolp de l'Eumolp
Cambres buides de Barbollaire


Les normes que, lliurement, han de seguir per acceptar el premi són les següents:

1. Desar la imatge i postejar-la al teu blog.
2. Donar el premi a 12 bloggers més.
3. Posar un link als nomenats.
4. Fer saber als nomenats que han rebut un premi comentant al seu blog.
5. Compartir l'apreci i posar un link de la persona que has rebut el premi.

De jardins i de cafè

Cada dia a les tres de la tarde, vaig al Cafè Universal. És un lloc que m'inspira. La part del darrera té una terrassa amb un jardí secret.
Hi han plantes de dolces fragàncies
Arbres meravellosos
Lianes i jessamí
L'entrada és aquesta
Aquesta és la taula on sec normalment,
em demano un tallat i agafo idees per al blog
És un bar tranquil, nohi ha mai gaire gent

La llum que entra per les finestres és multicolor
Si mai voleu venir us convido a fer un cafè.

dilluns, d’octubre 04, 2010

La filla de Rappacini

De totes les històries de jardins secrets la que sempre més m'ha fascinat és el conte de La filla de Rappaccini.
El conte tracta d'un jove que s'enamora d'una jove, filla d'un científic, que viu presonera en un extrany jardí de bellíssimes plantes verinoses. El que Giovanni no sap és que la seva enamorada està feta de la mateixa essència perillosissima i letal que les extranyes flors i que el contacte amb la seva pell o simplement el seu perfumat alè són extremadament mortals.

Mentre regava les plantes de casa meva aquesta frase m'anava pel cap:
 "¿Cuál es la verdadera naturaleza del experimento que Rappaccini está llevando a cabo? En vista de la belleza de su hija, Giovanni cae embelezado así que, algo tan hermoso no puede ser contracara de algo tan... abominable."
Existeix una pelicula, dividida en tres contes de terror, de l'any 1963 titulada "Twice told tales", protagonitzada per Vincent Price on surt la història. Una opció per a escapar de la tele bassura sense grans pretensions. Potser vosaltres la trobareu friki però no es potser interesant les vint-i-quatre hores del dia...


video