diumenge, de setembre 19, 2010

Dibuixet

Hi ha un raconet del meu coll que et pertany.

a

14 comentaris:

  1. Sergi20 de setembre del 2010, a les 0:02

    I aquesta també ets tu?

    ResponElimina
  2. Eva20 de setembre del 2010, a les 0:08

    Podria ser-ho, però llavors l'hauria titulat autoretrat, no?

    ResponElimina
  3. Eva20 de setembre del 2010, a les 0:17

    De fet Xexu, la idea és que sigui la persona que vatros vulgueseu, les cares, no m'han sortit gaire bé, però no en sé més.
    ;-)

    ResponElimina
  4. Dr. Muerte20 de setembre del 2010, a les 1:02

    Si acosta el seu coll massa aprop acabarà notant una escalfor vermella regalimant-li per l'escot... vingui vingui!

    ResponElimina
  5. Eva20 de setembre del 2010, a les 13:18

    Senyor Dr. Muerte, és un honor per a mi rebre la seva visita al meu blog.
    Espero trobar-lo per aqui sovint.
    La seva sinistra presència em conmou d'una manera inquietant.
    Salutacions.

    ResponElimina
  6. Marta M.Q. 20 de setembre del 2010, a les 13:58

    Només una part del coll? ;) Petó!

    ResponElimina
  7. Eva20 de setembre del 2010, a les 15:03

    Entre d'altres coses Marta...
    XDDDDD

    ResponElimina
  8. Carme Rosanas21 de setembre del 2010, a les 0:28

    Doncs em sembla un molt bon dibuix, a mi! Ja ens en podries ensenyar més... de dibuixos vull dir! :)

    ResponElimina
  9. Dr. Muerte21 de setembre del 2010, a les 0:30

    Què serà que la meva presència agrada tant a les dones... serà cert el tòpic de que les dones se senten atretes pels macarres i els fills de puta?

    ResponElimina
  10. Ícar22 de setembre del 2010, a les 12:08

    Gràcies

    ResponElimina
  11. joanfer22 de setembre del 2010, a les 13:21

    Molt sensual, sí senyor... Ara, jo no sé si em conformari amb un raconet de coll només... ;P
    Bon dibuix, Eva. Petons! ;)

    ResponElimina
  12. joanfer6 d’octubre del 2010, a les 22:02

    Eva, quan puguis passa un momentet pel meu blog, que tinc una cosa per tu... ;) Petons!

    ResponElimina
  13. Unknown16 d’octubre del 2010, a les 3:26

    Precioso trazos, si no fuera tan oscuro se parecería aún más al de Egon Schiele:

    Kauerndes Mädchen mit gesenktem Kopf

    Ahora bién, faltaría establecer cual es el principio y cual el fin de la escena...

    ResponElimina
  14. Eva17 d’octubre del 2010, a les 0:34

    Hola O!
    No coneixia Egon Schiele, la frase que em poses és bellíssima.
    Gràcies per passar per casa meva.

    ResponElimina