divendres, de novembre 09, 2012
dijous, d’agost 30, 2012
diumenge, d’agost 12, 2012
Mr. Sandman
L'amor no es manifesta en el desig de ficar-se al llit amb algú (aquest desig es produeix en relació amb una quantitat innombrable de dones), sinó en el desig de dormir al costat d'algú (aquest desig es produeix en relació amb una única dona).
MILAN *KUNDERA
"La insuportable levitat de l'ésser"
MILAN *KUNDERA
"La insuportable levitat de l'ésser"
L'home d'Arena seria un personatge fictici del folklore anglo-saxó. Segons explica la seva llegenda, Mister Sandman arribava a les nits mentre la gent dormia. Aquest llançava sorra màgica en els ulls dormits de les persones i amb aquesta acció, aquestes queien en uns somnis profunds.
Bona nit a tots.
dissabte, de maig 26, 2012
dijous, de març 29, 2012
Imperi Romà
"En general, els homes creuen fàcilment el que desitgen",
no ho dic jo ho diu Juli Cèsar 100 aC
Crec en allò que desitjo
dilluns, de març 19, 2012
diumenge, de març 18, 2012
dijous, de març 15, 2012
Jupiter i Venus
Aquests dies al vespre, quan el sol se'n va a dormir, l'enorme Júpiter i la dolça Venus, surten a festejar plegats. Durant uns dies s'acosten i es somriuen, sota l'esguard de la lluna.
Però això només és un miratge. Cap dels dos ha sortit de la seva òrbita. Seguiran separats a milers de kilòmetres per tota l'eternitat.
.
dissabte, de març 10, 2012
Variat
Cada dia em venen coses al cap per a publicar i no ho faig perque em distrec navegant per internet i deprés estic massa cansada per a penjar res o per a contestar. Avui vaig a fer un post diferent. Vaig a fer un experiment. En plan terapia-desfogament-sense-sentit-de-blog.
Un paisatge
Una cançó de bon temps
Una cosa que haig de lligar
Una frase de Romeu i Julieta
"Els plaers violents tenen finals violents i tenen en el seu triomf la seva pròpia mort, de la mateixa manera que es consumeixen el foc i la pólvora en un petó voraç."
Una Gargola de St. Maria del mar
Un quadre que he descobert fa poc
Una cosa que tinc pendent
Estat d'ànim
En fi, estic rara.
dimarts, de febrer 28, 2012
divendres, de febrer 24, 2012
Liebestod
No sé si ningú escoltarà la cançó que he penjat. És una mica llarga i això fa mandra. Jo l'he escoltat unes quantes vegades aquesta nit, feia temps que no ho feia i m'ha costat molt trovar-la.
Tot va començar fa uns dies, tenia ganes de llegir coses medievals i vaig anar a parar a Atristan i Isolda. Vaig llegir l'historia sencera, vaig mirar quadres a les imatges del google i finalment em vair retrobar amb Wagner. Llavors em va venir una paraula al cap: "liebestod".
A la vida també ens montem històries, donem voltes a les coses, aturem el temps i l'acelerem a la nostra conveniència, el problema és que no tenim idea cap a on pot conduir les accions que fem. Avui, a mi, m'han conduit a una cançó que no recordava que m'agradava tant i m'ha deixat la mateixa sensació de irrealitat que et queda quan et retrobes en algú en somnis.
Em pregunto quina deu ser la vostra paraula secreta.
dilluns, de febrer 13, 2012
dimecres, de desembre 21, 2011
diumenge, de novembre 13, 2011
divendres, d’agost 26, 2011
Erotisme nocturn
Amb les finestres obertes
a les fosques
tractant de combatre la viciosa calor.
Que haig de fer?
divendres, d’agost 12, 2011
Somni de migdiada
Avui tenia mal de cap, volia relaxar-me una mica i mentre em feia efecte el ibuprofeno que m'havia prés, m'he endormiscat al sofà.
He somiat que conduia per una carretera deserta amb la sensació de fer tard. Uns metres més endavant hi ha un enorme edifici modern enmig d'un descampat polsós on hi ha un cotxe que m'espera.
Aparco a uns metres del cotxe. Allí hi ha un home dret que no em mira llavors, es dirigeix a la porta del copilot del seu cotxe i busca alguna cosa. Mentrestant, baixo del cotxe lentament i em quedo pensant uns instants si li haig de parlar o no. Estic en blanc i paralitzada...
L'home puja al cotxe i marxa.
He somiat que conduia per una carretera deserta amb la sensació de fer tard. Uns metres més endavant hi ha un enorme edifici modern enmig d'un descampat polsós on hi ha un cotxe que m'espera.
Aparco a uns metres del cotxe. Allí hi ha un home dret que no em mira llavors, es dirigeix a la porta del copilot del seu cotxe i busca alguna cosa. Mentrestant, baixo del cotxe lentament i em quedo pensant uns instants si li haig de parlar o no. Estic en blanc i paralitzada...
L'home puja al cotxe i marxa.
dimarts, d’agost 09, 2011
Personnalisée de vacances
 | |||||||
| Viatjaria pel Nil |
 |
| Pasejaria per Roma |
 | |
| Aniria a la platja |
 |
| O a la piscina |
 |
| Bona nit |
divendres, de juliol 01, 2011
Relats conjunts, Home de Vitruvi
Ja fa uns quants dies que m'avandono a un vici secret. He descobert que tinc la qualitat de poseir doble personalitat. Avans ja havia tingut sospites i senyals que em feien arrivar a conclusions erronees com ara records d'una vida pasada, constans déjà vu, sensació d'estar viatjant en el temps, sonambulisme, fins i tot em vaig creure que viatjava astralment.
Jo mai m'havia imaginat que tenia una doble vida, paralel.la, simètrica com l'home de Vitruvi, complicada com un laberint.
En fi, el que et volia dir, em tralsvalso quan apareixes..
diumenge, de març 20, 2011
Reflexes
Tridimensional
L'infinit
"I també tenim cases dels enganys dels sentits, on efectuem tot tipus de manipulacions, falses aparences, impostures i ilusions... Aquestes son, fill meu, les Riqueses de la Casa de Salomó”.
(Francis Bacon. New Atlantis, ed. Rawley, Londres, 1627. pp. 41-42)
dijous, de març 17, 2011
Necronomicon
Aprendí las diversas clases existentes de demonios y dioses malignos y las
viejas leyendas que hablan sobre los Antiguos. Así, fui capaz de
protegerme contra el terrible Maskim, que yace a la espera en los
límites del mundo, presto para atrapar al incauto y devorar los
sacrificios dispuestos en la noche y en lugares desiertos también
contra la diablesa LAMMASHTA, a quien se llama la Espada que
Parte el Cráneo, cuya sola visión produce horror y desolación, y
(según algunos) una muerte de naturaleza muy extraña.
.
viejas leyendas que hablan sobre los Antiguos. Así, fui capaz de
protegerme contra el terrible Maskim, que yace a la espera en los
límites del mundo, presto para atrapar al incauto y devorar los
sacrificios dispuestos en la noche y en lugares desiertos también
contra la diablesa LAMMASHTA, a quien se llama la Espada que
Parte el Cráneo, cuya sola visión produce horror y desolación, y
(según algunos) una muerte de naturaleza muy extraña.
.
dimarts, de febrer 01, 2011
One night in the city
Sempre sóc conscient quant em sento feliç en algun lloc. És llavors quan jugo a un joc amb mi mateixa que consisteix en fixar-me en petits detalls i llavors fabrico bons records. Fa uns dies vaig anar a Barcelona (on vaig viure uns quants anys) i vaig estar molt contenta de veure que almenys alguns llocs no han canviat.
dimecres, de gener 05, 2011
diumenge, de gener 02, 2011
Les mil i una nits
"Había en el palacio unas ventanas que daban al jardín, y habiéndose asomado a una de ellas, el rey Schahzaman vió cómo se abría una puerta para dar salida a veinte esclavas y veinte esclavos, entre los cuales avanzaba la mujer del rey Schahriar en todo el esplendor de su belleza. Llegados a un estanque, se desnudaron, y se mezclaron todos.
Y súbitamente la mujer del rey gritó: "¡Oh, Massaud!" Y en seguida acudió hacia ella un robusto esclavo, que la abrazó.
Ella se abrazó también a él, y entonces el negro la echó al suelo, boca arriba, y la gozó.
A tal señal todos los demás esclavos hicieron lo mismo con las mujeres. Y así siguieron largo tiempo, sin acabar con sus besos, abrazos, copulaciones y cosas semejantes hasta cerca del amanecer."
Y súbitamente la mujer del rey gritó: "¡Oh, Massaud!" Y en seguida acudió hacia ella un robusto esclavo, que la abrazó.
Ella se abrazó también a él, y entonces el negro la echó al suelo, boca arriba, y la gozó.
A tal señal todos los demás esclavos hicieron lo mismo con las mujeres. Y así siguieron largo tiempo, sin acabar con sus besos, abrazos, copulaciones y cosas semejantes hasta cerca del amanecer."
dijous, de desembre 30, 2010
Fi d'any
S'acava l'any i no he fet els deures. No he fet balanç ni llista de bons propòsits. Tampoc no penso en fer-ho ara. Potser una llista de desitjos, encara que no em falta res. Em fa il.lusió celebrar l'entrada del nou any. Enyoro sortir de festa i anar de marxa. Beure molt i ballar. I vosaltres, que fareu? Com sería el vostre fi d'any perfecte o imposible?
Cap d'any hauria de ser una nit màgica on els somnis de cadascú durant una nit es fessin realitat.
Cap d'any hauria de ser una nit màgica on els somnis de cadascú durant una nit es fessin realitat.
.
dimecres, d’octubre 20, 2010
Venus
Embriaguem-nos per uns instants
de la bellesa de l'astre.
Faré veure que no existeixen les paraules.
dilluns, d’octubre 18, 2010
dilluns, d’octubre 11, 2010
Felicitats John
El dia 9 d'octubre Jonh Lennon hauria cumplit 70 anys. Durant anys vaig tenir aquest poster penjat a la meva havitació. Encara el guardo. Per a mi és imposible imaginar la meva vida sense haber sentit cap cançó dels Beatles o de John Lennon.
Encara que sigui en retràs em venia de gust fer-li un petit homenatge. Us deixo una cançó de les moltes que hauria posat.
dijous, d’octubre 07, 2010
Premis Sunshine award
He rebut un premi!!!!!
M'ha fet molta il.lusió que el Joanfer del blog "A cau d'orella" penses en mi. M'ha donat molts ànims per a continuar escribint ja que ultimament m'escriuen pocs comentaris. Ara tinc l'honor de contiunar aquesta cadena i haig d'oferir aquest regal a dotze blogs més.
Qui seran? Em venen molts al cap... el criteri que seguiré serà el del cor, blogs que he llegit que admiro profundament i que m'han fet apendre molt sense que ells ho sapiguen.
I els premiats són:
Nova col.lecció de moments de Carme Rosanas
Bona nit i tapa't del Xexu
...debastant la meva Pedra interior de Enric Insa
Letras desvestidas de Evitablue
Matar les hores del Gatot
Sempre ensurada de Trini
Finès entre tots i totes de la Merike
Eumolp de l'Eumolp
Cambres buides de Barbollaire
Suc de llimona 3.0 de Tirai
Petit blog de l'Assumta de l'Assumpta
Confessionari mental del Mossèn
Les normes que, lliurement, han de seguir per acceptar el premi són les següents:
1. Desar la imatge i postejar-la al teu blog.
2. Donar el premi a 12 bloggers més.
3. Posar un link als nomenats.
4. Fer saber als nomenats que han rebut un premi comentant al seu blog.
5. Compartir l'apreci i posar un link de la persona que has rebut el premi.
De jardins i de cafè
Cada dia a les tres de la tarde, vaig al Cafè Universal. És un lloc que m'inspira. La part del darrera té una terrassa amb un jardí secret.
 | |
| Hi han plantes de dolces fragàncies |
 |
| Arbres meravellosos |
 |
| Lianes i jessamí |
 |
| L'entrada és aquesta |
 |
| Aquesta és la taula on sec normalment, em demano un tallat i agafo idees per al blog |
 |
| És un bar tranquil, nohi ha mai gaire gent |
 |
| La llum que entra per les finestres és multicolor |
Si mai voleu venir us convido a fer un cafè.
dilluns, d’octubre 04, 2010
La filla de Rappacini
De totes les històries de jardins secrets la que sempre més m'ha fascinat és el conte de La filla de Rappaccini.
El conte tracta d'un jove que s'enamora d'una jove, filla d'un científic, que viu presonera en un extrany jardí de bellíssimes plantes verinoses. El que Giovanni no sap és que la seva enamorada està feta de la mateixa essència perillosissima i letal que les extranyes flors i que el contacte amb la seva pell o simplement el seu perfumat alè són extremadament mortals.
Mentre regava les plantes de casa meva aquesta frase m'anava pel cap:
"¿Cuál es la verdadera naturaleza del experimento que Rappaccini está llevando a cabo? En vista de la belleza de su hija, Giovanni cae embelezado así que, algo tan hermoso no puede ser contracara de algo tan... abominable."
Existeix una pelicula, dividida en tres contes de terror, de l'any 1963 titulada "Twice told tales", protagonitzada per Vincent Price on surt la història. Una opció per a escapar de la tele bassura sense grans pretensions. Potser vosaltres la trobareu friki però no es potser interesant les vint-i-quatre hores del dia...
El conte tracta d'un jove que s'enamora d'una jove, filla d'un científic, que viu presonera en un extrany jardí de bellíssimes plantes verinoses. El que Giovanni no sap és que la seva enamorada està feta de la mateixa essència perillosissima i letal que les extranyes flors i que el contacte amb la seva pell o simplement el seu perfumat alè són extremadament mortals.
Mentre regava les plantes de casa meva aquesta frase m'anava pel cap:
"¿Cuál es la verdadera naturaleza del experimento que Rappaccini está llevando a cabo? En vista de la belleza de su hija, Giovanni cae embelezado así que, algo tan hermoso no puede ser contracara de algo tan... abominable."
Existeix una pelicula, dividida en tres contes de terror, de l'any 1963 titulada "Twice told tales", protagonitzada per Vincent Price on surt la història. Una opció per a escapar de la tele bassura sense grans pretensions. Potser vosaltres la trobareu friki però no es potser interesant les vint-i-quatre hores del dia...
diumenge, de setembre 19, 2010
dimecres, de setembre 15, 2010
Tinc problemes amb l'ordinador
Senyors, això és una prova, ultimament tinc problemes per entrar al meu correu i per escriure comentaris als vostres blogs i al meu propi.
No sé si podré publicar aquest comentari.
No sé si podré publicar aquest comentari.
dijous, de setembre 09, 2010
Subscriure's a:
Missatges (Atom)