L'amor no es manifesta en el desig de ficar-se al llit amb algú (aquest desig es produeix en relació amb una quantitat innombrable de dones), sinó en el desig de dormir al costat d'algú (aquest desig es produeix en relació amb una única dona).
MILAN *KUNDERA
"La insuportable levitat de l'ésser"
L'home d'Arena seria un personatge fictici del folklore anglo-saxó. Segons explica la seva llegenda, Mister Sandman arribava a les nits mentre la gent dormia. Aquest llançava sorra màgica en els ulls dormits de les persones i amb aquesta acció, aquestes queien en uns somnis profunds.
Aquests dies al vespre, quan el sol se'n va a dormir, l'enorme Júpiter i la dolça Venus, surten a festejar plegats. Durant uns dies s'acosten i es somriuen, sota l'esguard de la lluna.
Però això només és un miratge. Cap dels dos ha sortit de la seva òrbita. Seguiran separats a milers de kilòmetres per tota l'eternitat.
Cada dia em venen coses al cap per a publicar i no ho faig perque em distrec navegant per internet i deprés estic massa cansada per a penjar res o per a contestar. Avui vaig a fer un post diferent. Vaig a fer un experiment. En plan terapia-desfogament-sense-sentit-de-blog.
Un paisatge
Una cançó de bon temps
Una cosa que haig de lligar
Una frase de Romeu i Julieta
"Elsplaersviolentstenenfinalsviolentsitenenen el seu triomfla seva pròpia mort,de la mateixa maneraque es consumeixenel foci la pólvoraen un petóvoraç."
No sé si ningú escoltarà la cançó que he penjat. És una mica llarga i això fa mandra. Jo l'he escoltat unes quantes vegades aquesta nit, feia temps que no ho feia i m'ha costat molt trovar-la.
Tot va començar fa uns dies, tenia ganes de llegir coses medievals i vaig anar a parar a Atristan i Isolda. Vaig llegir l'historia sencera, vaig mirar quadres a les imatges del google i finalment em vair retrobar amb Wagner. Llavors em va venir una paraula al cap: "liebestod".
A la vida també ens montem històries, donem voltes a les coses, aturem el temps i l'acelerem a la nostra conveniència, el problema és que no tenim idea cap a on pot conduir les accions que fem. Avui, a mi, m'han conduit a una cançó que no recordava que m'agradava tant i m'ha deixat la mateixa sensació de irrealitat que et queda quan et retrobes en algú en somnis.
Em pregunto quina deu ser la vostra paraula secreta.
Avui tenia mal de cap, volia relaxar-me una mica i mentre em feia efecte el ibuprofeno que m'havia prés, m'he endormiscat al sofà.
He somiat que conduia per una carretera deserta amb la sensació de fer tard. Uns metres més endavant hi ha un enorme edifici modern enmig d'un descampat polsós on hi ha un cotxe que m'espera.
Aparco a uns metres del cotxe. Allí hi ha un home dret que no em mira llavors, es dirigeix a la porta del copilot del seu cotxe i busca alguna cosa. Mentrestant, baixo del cotxe lentament i em quedo pensant uns instants si li haig de parlar o no. Estic en blanc i paralitzada...
L'home puja al cotxe i marxa.
Ja fa uns quants dies que m'avandono a un vici secret. He descobert que tinc la qualitat de poseir doble personalitat. Avans ja havia tingut sospites i senyals que em feien arrivar a conclusions erronees com ara records d'una vida pasada, constans déjà vu, sensació d'estar viatjant en el temps, sonambulisme, fins i tot em vaig creure que viatjava astralment.
Jo mai m'havia imaginat que tenia una doble vida, paralel.la, simètrica com l'home de Vitruvi, complicada com un laberint.
En fi, el que et volia dir, em tralsvalso quan apareixes.
"I també tenim cases dels enganys dels sentits, on efectuem tot tipus de manipulacions, falses aparences, impostures i ilusions... Aquestes son, fill meu, les Riqueses de la Casa de Salomó”.
(Francis Bacon. New Atlantis, ed. Rawley, Londres, 1627. pp. 41-42)
Aprendí las diversas clases existentes de demonios y dioses malignos y las
viejas leyendas que hablan sobre los Antiguos. Así, fui capaz de
protegerme contra el terrible Maskim, que yace a la espera en los
límites del mundo, presto para atrapar al incauto y devorar los
sacrificios dispuestos en la noche y en lugares desiertos también
contra la diablesa LAMMASHTA, a quien se llama la Espada que
Parte el Cráneo, cuya sola visión produce horror y desolación, y
(según algunos) una muerte de naturaleza muy extraña.
Sempre sóc conscient quant em sento feliç en algun lloc. És llavors quan jugo a un joc amb mi mateixa que consisteix en fixar-me en petits detalls i llavors fabrico bons records. Fa uns dies vaig anar a Barcelona (on vaig viure uns quants anys) i vaig estar molt contenta de veure que almenys alguns llocs no han canviat.
"Había en el palacio unas ventanas que daban al jardín, y habiéndose asomado a una de ellas, el rey Schahzaman vió cómo se abría una puerta para dar salida a veinte esclavas y veinte esclavos, entre los cuales avanzaba la mujer del rey Schahriar en todo el esplendor de su belleza. Llegados a un estanque, se desnudaron, y se mezclaron todos. Y súbitamente la mujer del rey gritó: "¡Oh, Massaud!" Y en seguida acudió hacia ella un robusto esclavo, que la abrazó. Ella se abrazó también a él, y entonces el negro la echó al suelo, boca arriba, y la gozó. A tal señal todos los demás esclavos hicieron lo mismo con las mujeres. Y así siguieron largo tiempo, sin acabar con sus besos, abrazos, copulaciones y cosas semejantes hasta cerca del amanecer."
S'acava l'any i no he fet els deures. No he fet balanç ni llista de bons propòsits. Tampoc no penso en fer-ho ara. Potser una llista de desitjos, encara que no em falta res. Em fa il.lusió celebrar l'entrada del nou any. Enyoro sortir de festa i anar de marxa. Beure molt i ballar. I vosaltres, que fareu? Com sería el vostre fi d'any perfecte o imposible?
Cap d'any hauria de ser una nit màgica on els somnis de cadascú durant una nit es fessin realitat.
El dia 9 d'octubre Jonh Lennon hauria cumplit 70 anys. Durant anys vaig tenir aquest poster penjat a la meva havitació. Encara el guardo. Per a mi és imposible imaginar la meva vida sense haber sentit cap cançó dels Beatles o de John Lennon.
Encara que sigui en retràs em venia de gust fer-li un petit homenatge. Us deixo una cançó de les moltes que hauria posat.
M'ha fet molta il.lusió que el Joanfer del blog "A cau d'orella" penses en mi. M'ha donat molts ànims per a continuar escribint ja que ultimament m'escriuen pocs comentaris. Ara tinc l'honor de contiunar aquesta cadena i haig d'oferir aquest regal a dotze blogs més.
Qui seran? Em venen molts al cap... el criteri que seguiré serà el del cor, blogs que he llegit queadmiroprofundament i que m'han fet apendre molt sense que ells ho sapiguen.
Les normes que, lliurement, han de seguir per acceptar el premi són les següents:
1. Desar la imatge i postejar-la al teu blog.
2. Donar el premi a 12 bloggers més.
3. Posar un link als nomenats.
4. Fer saber als nomenats que han rebut un premi comentant al seu blog.
5. Compartir l'apreci i posar un link de la persona que has rebut el premi.
