El secret del débil

William Blake va dir una vegada: "Qualsevol persona que permet que abusis d'ella et coneix".

Tant si em poso en la pell de l'abusat com de l'abusador trobo aquesta reflexió bastant forta ...

El més inquietant de tot això és pensar que en la dosi que té de veritat aquesta cita.

Miralls

"Reproducción prohibida" pintura de 1937, Rene Margaritte.

Aquesta imatge parla de la impossibilitat de conèixer-se un mateix o de la por al intentar descobrir-ho...

Qualsevol investigació sobre un misteri, es interesant en si mateixa, encara que no condueixi a cap resultat satisfactori. Cada dia intento saber més de mi mateixa i m'adono que sóc una desconeguda. Tinc una imatge que els demés poden veure,

que entre tots dibuixen i construeixen. Aquesta eclipsa una altra personalitat, més fosca i misteriosa de la qual no parlo ni mostro i que enyoro perque era lluire i egoista. Els miralls on em reflexo s'assemblen al de la pintura. Mentrestant tinc la esperança de trobar el meu rostre en algun reflex.

L'Amor és sinistre

Vaig llegir aquesta definició de Sigmund Freud i em va deixar pensativa durant llaga estona:

"La sensació de lo sinistre es dona quan alguna cosa sentida o presentida, temida i secretament desitjada pel subjecte es fa de forma súbita realitat"

Alguns dels meus desitjos amorosos tenen exactament aquesta definició.
He de pensar llavors que els millors records que tinc són sinistres?