dimecres, de setembre 17, 2008

Miralls



"Reproducción prohibida" pintura de 1937, Rene Margaritte.
Aquesta imatge parla de la impossibilitat de conèixer-se un mateix o de la por al intentar descobrir-ho...
Qualsevol investigació sobre un misteri, es interesant en si mateixa, encara que no condueixi a cap resultat satisfactori. Cada dia intento saber més de mi mateixa i m'adono que sóc una desconeguda. Tinc una imatge que els demés poden veure,
que entre tots dibuixen i construeixen. Aquesta eclipsa una altra personalitat, més fosca i misteriosa de la qual no parlo ni mostro i que enyoro perque era lluire i egoista. Els miralls on em reflexo s'assemblen al de la pintura. Mentrestant tinc la esperança de trobar el meu rostre en algun reflex.

9 comentaris:

Enric ha dit...

Hyde i Jekyll, dos pols oposats dins la mateixa carcassa. Molts cops i en altres epoques he tingut por al mirar-me al mirall, soc jo pero no me reconec.
Tenim una visió de la nostra realitat, pero aquesta visio es fa miques quan del nostre interior surt cert desconegut que trenca tots el nostres esquemes intims i personals, llavors tenim que reprogramar el nostre disc dur, aquest desconegut forma part de nosaltres i l'hem d'aceptar per tal aixi poder-lo tindre controlat.

ícar ha dit...

Mira-se al mirall,sercar,mirar el mirall trovar.
Si et mires al mirall als ulls port sercar qui ets i preguntar-te sobre tu,"la fosca la misteriosa", si mires el mirall veuras el que tens al darrera, la vida real.
En ocasions les dos imatjes no semblen el matix reflex.

Nuria (FENIX) ha dit...

Els miralls no refletxen les emocions i els sentiments que portem a dins nostra. Cal treures la mascara que mols cops portem davant els altres,per tal de no descubrir
com ens sentim .
A les hores veuras com descobriras que vols i aprendras a estimarte .
Fins a sempre.

barbollaire ha dit...

Potser el trobis quan no el busquis... I, segurament, no serà en cap mirall...

Estic convençut que et brollarà en la llum d'un esguard, en el so d'un somriure...

Cercar et predisposa a una idea, una imatge...
Camina i trobar t'omple sempre de sorpreses...

Una bosseta de petonets dolços, nina (amb el teu permís)
;¬)**********

barbollaire ha dit...

M'he oblidat!
Amb el teu permís he obert un link a una de les meves "cases", per estar al dia del que pengis....

si no et fa res, es clar...

Eva ha dit...

Eiii! Barbollaire quina alegria llegir-te aqui!
Pots fer els links que vulguis i tot el que vulguis en aquest blog!
Gràcies per les teves sugerències!

Ramon ha dit...

Doncs si a mi l'espill em tornés la imatge com al quadre m'agafaria una por...
Ara, practic per a tenir el clatell impecable s'ha de reconeixer que ho seria.
Soc com un toll d'aigua, no ho puc evitar.

kendaumin ha dit...

Hola Eva!


Enhorabona pel bloc!!


Una abraçada ben gran!!!


kendaumin

Carme ha dit...

Si l'enyores algun dia sortirà i el veuràs i t'hi reconeixeràs. I potser serà més lliure, però no forçosament més egoista. Qui sap. O potser elBarbollaire té raó i el trobaras allà on no el busquis.

Jo també poso l'enllaç a casa meva. Se m'ha acabat l'espai del blog Col·lecció de moments que tens enllaçat i he fet una Nova col·lecció de moments, que crec que et quedarà enllaçat en els comentaris.