diumenge, de novembre 30, 2008

EL LLOP-HOME

Estava remenant la meva limitada biblioteca personal quan, a vingut a parar a les meves mans, una joia de Boris Vian. El conte tracta d'un llop descendent d'un antic llinatge de llops civilitzats que una nit ,va ser mossegat per el Mag de Siam i desde llavors en les nits de lluna es transforma en humà. La licantropia em fascina. Potser perque va vinculada a les fases llunars. La nit i el dia ens afecten a tots. El solstici d'hivern s'acosta i les nits cada vegada són més i més llargues. L'ésser humà i la gran majoria de bèsties sóm diurns. En el passat vaig tenir una época d'insomni i estava desperta durant la nit i dormia durant el dia. Com el llop del conte deixava anar els meus instins, després de treballar em vestia de lloba, anava pels bars i observava les persones protegida per l'ambient carregat i la música. Vivia en una gran ciutat i era una desconeguda en mig dels estranys.
La lluna, la nit, les mossegades, els llops, els solsticis... tenen aquest romanticisme mitològic, increible. Però jo sempre m'ho he cregut tot.

8 comentaris:

Enric Insa i Morales ha dit...

El llop es el meu preferit, tothom tenim un llop dins nostre, la única cosa es que aquesta unió humà-llop o llop-humà es molt mal mestissatge ja que la nova criatura d’aquest encaix de la Natura adquireix tota la maldat dels humans. Per això tots ens volem sentir llops o llobes en estat pur sense la feixuga carrega de la genètica humana.

Economia Transpersonal ha dit...

fascinant!!!


Petons!

Jordi

Trini ha dit...

...mmm... la luna llena sobre París...
ha transformado en hombre a Denís...
Auuuuuuuuu...!!!

S'et trobava a faltar, nimfa ilercavona! :)

ramon ha dit...

Unes de les noveles que mes em van agradar de jovenet son "Ullal blanc" i "La crida de les terres verges" de Jack London. El primer es la historia d'un llop que es va fent cada cop mes gos al entrar en contacte amb els humans i el segon es el cas contarari. Un gos casolà que s'acaba tornant salvatge. Sempre es el contacte amb els humans el que propicia el canvi.
Molt aconsellables totes dues, sobretot si es tenen prop de quinze anys.

Eva ha dit...

Enric, company!Totes les convinacions entre els humans i els animals solen donar un resultat un tant diavòlic... la esfing, les sirenes, els centaures...etc. Però no podem evitar sentir-nos atrets.

Jordi, hola nen! Petons per a tu també!

Trini, aquesta cançó és un resum brillantíssim del llibre, m'encanta!!!

Ramon sé que London és un gran escriptor,el tema és que els llibres i les pelis que tenen com a protagonistes animalets no han sigut mai sant de la meva devoció... no sóc gaire d'animalons... Salutacions!

Maite ha dit...

A mi del recull d'histories de Boris Vian on apareix el "Llop home "també em va agradar molt "La boira rosa".

Si us agraden les histories d'aquest estil no us perdeu els "Contes de bogeria i obsessió" de Guy de Maupassant.

ícar ha dit...

Primer de tot molt content de tornar a veure el Blog actiu.
Sobre el tema,no vull ni imaginar-te vestida de "loba" (si pots donar pistes) encara que crec jo que tens quelcom de Caputxeta vermella.

http://www.linkmesh.com/hombres_lobos/espalda_al_hombre_lobo.php

Eva ha dit...

Hola Ícar! he visitat la pàgina que em proposaves i m'agradat molt.
Tinc moltes ganes d'escriure el que passa és que tinc poc temps. Si pots em podries dir si tens algun bloc per a poder llegir-te també.
Salutacions!!