dimecres, de febrer 25, 2009

Laberints

Un laberint és un lloc que està format per diferents carrers i cruïlles , intencionadament complexes, per a confundir a aquells que s'atreveixen a endinsar-se dins d'ell.
En l'antic Egipte ja existien, la mitología i la història ens parlen d'ells al llarg dels temps.
Les interpretacions del seu significat són varies, en un principi podriem dir que serveixen per a posar en proba les habilitats del home per a controlar el seu propi destí, prehistòricament els dibuixos laberíntics eren usats com a trampes per als mals esperits i en diferentes cultures estava associats a diferents ritus d'iniciació. A més, han existit per fer més dificultós l'accés a tresors, per a realitzar jocs amorosos, per a protegir tombes, com a trencaclosques maquiabel.lícs i per a empresonar monstres mitològis com el Minotaure.
Actualment també ens movem dins de diferents laberints, internet seria un dels exemples.
Els enigmes i les complicacions ens atrauen.
De totes formes no cal anar gaire lluny, potser el misteri més gran es troba dins de nosaltres, en el nostre cervell.

15 comentaris:

Trini ha dit...

Collins, Eva..., que negre ho has deixat tot això...!
Saps? A mi els laberints sempre m'han atret enormement.

Carlos ha dit...

Ets la bomba tia!! No deixes mai de sorpendrem!mols besitos,,,

Eva ha dit...

Trini, ja li he cambiat el color. Jo tampoc ho acabava de veure-ho clar tant negre...

Trini ha dit...

No..., si ja m'estava bé..., però m'ha sorprès.
Ara..., entre tu i jo..., aquest rosa li escau de meravella ;)

Bessitos rosa ;)

Enric Insa i Morales ha dit...

Sempre ens quedara l'Ariadna.

merike ha dit...

Que bonic el teu blog és, gràcies per llegir-me una mica... Consideracions des d'Hèlsinki!!!

Carme ha dit...

Quanta raó que tens! El laberitn del cervell és el més complicat i el més apassionant!

Petonets. I doncs jo ja no ho veig tan negre! Ai! volia dir tan blanc! bé cap d eles dues coses... colors bonics. Gràcies per passa r per casa.

Carlos ha dit...

Pot ser degut a aquets laberints les persones no s’acaben d'entendre.
Estan tant ocupades buscant la seva pròpia sortida que no els preocupa allò que passa al seu voltant.

Estic una mica negre, no sé si es nota.
Esperm que el cap de setmana ho arregli.
Salut

Joan Grau ha dit...

"Somia una mica amb mi" li digué Ariadna al Minotaure.

ícar ha dit...

Tots els laberints tenen una sortida o un objectiu, els del cervell també?...

ícar ha dit...

Tots els laberints tenen una sortida o un objectiu, els del cervell també?...

Ramon ha dit...

Jo internet el veig mes com un gran bosc, tan gran com l'amazonia.
Pots anar on vulguis, pero si t'allunyes massa de on ets et perdes.
No me l'imagino com un laberint. Els laberints son com a grans mentides, carrers que no duen enlloc.
M'angoixen. Tot el que em puc arribar a angoixar jo, clar. Que no es massa.

maite ha dit...

Un laberint només es pot resoldre desde fora...

Eva ha dit...

Gràcies a tots per contestar-me.
Els vostres comentaris m'animen a continuar escrivint.
Hi ha dos tipus de laberints: els que tenen entrada i sortida i els que condueixen cap al centre com el de la foto.
Un laberint és un problema per resoldre. Podriem dir que podem entrar i sortir dels problemes o que ens agrada arribar al fons i al centre de les qüestions.

Tot és dificil... el tema és anar girant i voltan... i esquivar les trampes.

Xitus ha dit...

fa un temps vaig escriure:

la clau que obre la porta del laberint és dins del laberint.

m'avorria a classe l'últim any de carrera.

xitus.