dissabte, d’agost 08, 2009

Fugida cap a el Mar Roig





El dolç plaer té un preu.
Protegida per la lluna negra, Lilith,
escapa del paradís mesopotànic.
Buscarà fins a la fi dels temps
gotes de llet dels llençols per alimentar la seva luxúria.
La seva perversió mai més tindrà límits,
serà lliure per sempre més entre la foscor.

11 comentaris:

Carme ha dit...

Aix! Eva, quines coses!Em fas venir esgarrifances.

Malgrat tot t'envio un petonet...

Trini ha dit...

Julins amb Lilith!

L'Amo del tros ha dit...

Lilith...
El seu nom solsament em posa "catxondo" perdut.:-þ
Ja ho diuen que amb la calor es pren mal mes ràpid.

Eva ha dit...

Serà lliure... algo que sempre busquem no?
Salut!!

ícar ha dit...

És un tema molt interessant el dels mites i llegendes religioses, el de Lilith és complex i "silenciat", i com tants "manipulat", mostra d'això es l'interpretaciò que s'en fa, Lilith pot ser un Dimoni luxuriós o una dona insubmisa i lliure, una vampira o una Deesa, els Caïnites la veneren els Hebreus la repudien.
A mi m'agraden més les interpretacions gnòstiques, com diria la Senyora Eva en Demian "els que tenim la marca de Cai, no sols amem una part ,lo Diví, si no un tot, el Diví i el humà,"

Eva Ventura ha dit...

Carmeta, si que és una mica fosca la llegenda de Lilith.

Trini, jo també em vaig quedar de pasta de moniatu quan vaig llegir coses d'ella.

Ramonet... no era la meva intenció, però m'agrada que et faci pensar cosetes. ;)

Eva, sempre diem que busquem ser lliures però la realitat és fem tot el posible per no ser-ho.

Ícar, a mí el nom de Lilith em sonava però no sabia res d'ella. Després de buscar informació encara li vaig agafar més mania a Adam (no m'ha caigut mai bé).
La frase de la senyora Eva la trobo brillant. Sobretot perque aquesta marca de Caín és el que ens fa ser diferents unes persones de les altres: la intel.ligència.

Gatot ha dit...

potser res no és pervers, sinó la mirada externa...

petons paradisíacs

Eva Ventura ha dit...

Potser si minino...

ícar ha dit...

Tens raó Eva, Adam no cau massa simpàtic, (per alguna raó no va fer fí ni amb Lilit i amb Eva), cal pensar que reflexa molt bé "home tipus" i malgrat això crec que va portar força bé el fet de ser el "preferit" de Deu, si no mira Samael, era perfecte, era un Àngel, (l'amant de Lilit i Eva, diuen que duia el rostre cobert per que la seva bellesa sols era reservada per a Deu), tot i això vaja atac de cels que va tindre.
A mi les perversions que m'agraden son les internes, les del meu pensament ;)

Eva Ventura ha dit...

Definitivament la Biblía té morbo.

maite ha dit...

Samael???? No havia sentit mai aquesta historia... cada vegada estic mes convençuda que Deu era una dona!

M'ha agradat la frase:
...La seva perversió mai més tindrà límits,serà lliure per sempre més entre la foscor.

La paraula "perversió" vol dir "conducta desviada", o sigui, fer coses que no fas normalment o que no fan els demes...
I la "foscor" per a mi simbolitza el misteri, lo desconegut...

Es clar que això traslladat a la Biblia potser pecat... igual que totes les coses que tenen a veure en xalar.

Lilith! espero trobar-te una nit d'aquestes de festeta!! Ens farem amiguetes!!!