diumenge, d’agost 29, 2010

Qui som

El Xexu inspirat per Tarambana va propsar als bloggers la idea publicar un post que en algun moment hem pensat escriure i que al final per algun motiu no ha sortit a la llum.
Doncs, bé jo vull penjar un youtube, que ja fa dies que em va pel cap i el dedico a tota la gent que com jo davant una segona oportunitat no fa res per aprofitar-la.
Espero que us agradi.


9 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

:) N'hi ha molta d'aquesta gent... a vegades amb els anys aconseguim millorar una mica!

Gràcies per la dedicatòria.

McAbeu ha dit...

És ben veritat que de vegades deixem escapar la primera oportunitat i també la segona, però no diuen que "no hi ha dos sense tres"?. ;-)

Sergi ha dit...

Home, doncs això no pot ser, no sempre tenim la sort de tenir una segona oportunitat, i quan apareix, ens hi hem de dedicar! Bé... la teoria és molt maca, oi?

joanfer ha dit...

M'encanta aquesta cançó. Em porta records recents molt especials.
Gràcies per tornar-me-la a recordar... ;)

Ícar ha dit...

De segones oportunitats no aprofitades, tothom en té unes quantes, diria que és quelcom normal, i si et serveix de consol, esposam-me a que els blogers en diguin "tonto", i pot ser merescudament, et confessaré, que jo he perdut, no segones, diria que més de quarts oportunitats, sí, son circumstancies que es repeteixen al llarg de la vida, i he perdut sugsecivament, i dic perdut, per que tots els cops que he pogut les he aprofitat, però no en prou valentia o convicció i no han reeixit.

Aquestes experiències han marcat profundament la meva vida, fins el punt que si cregues en la reencarnació, l repetició d'aquest conflicte, en faria pensar que ve d'una vida passada i que probablement es repetirà en una futura fins que es solucione.Hi ha gent que a n'aixó ho anomena "Karma".

Eva ha dit...

Aisss, Carme! Tan debó amb els anys les persones milloresin i no em pitjoresin...!
McAbeu, home, Vols dir que tres ja no són multitud? jajajajajjjj!!!
Xexu una teoria realment molt maca, el que passa es que normalment sempre ens guanya la por(por al ridícul, por al rebuig...)Però en el fons saps què? De vida només n'hi ha una i només m'enpenedeixo de les coses que no he fet.
Joanfer, hummmmm, records especials?? Recents???
Que bé!
;-)
Ícar, Déu meu, quina tortura,que fort! Bé, et desitjo que aquesta terrible repetició s'acavi i puguis continuar amb el teu camí amb més tranquilitat.
Ànims que no hi ha res que duri eternament!
;-))

joanfer ha dit...

jajaj... no sé què hauràs pensat sobre el meu comentari, Eva. Però en aquest cas no s'ha de pensar res malament, t'ho puc assegurar... ;)

Ícar ha dit...

Gracies Eva, però a mi no em molesta que duri eternament, no és cap tortura, per què aquestes vivències m'han donat plaer i dany, felicitat i tristesa, però d'això es tracta la vida i no seria qui soc sense elles, el que passa és que forment part d'un somni, i els somnis de vegades son millor tindre'ls que realitzar-los, precisament així duren per sempre.

Ah, la cançó molt bona, igual que al joanfer a mi també en porten records especials, però en el meu cas si que has de pensar malament.....

Audrey ha dit...

M'agrada molt aquesta cançó, la lletra..., em recorda a algú que és molt especial per a mi ♥, pero se sent like a creep, a weirdo...:-S

I són interessants les teves converses pendents...