diumenge, de setembre 19, 2010

Dibuixet

Hi ha un raconet del meu coll que et pertany.

14 comentaris:

XeXu ha dit...

I aquesta també ets tu?

Eva ha dit...

Podria ser-ho, però llavors l'hauria titulat autoretrat, no?

Eva ha dit...

De fet Xexu, la idea és que sigui la persona que vatros vulgueseu, les cares, no m'han sortit gaire bé, però no en sé més.
;-)

Dr. Muerte ha dit...

Si acosta el seu coll massa aprop acabarà notant una escalfor vermella regalimant-li per l'escot... vingui vingui!

Eva ha dit...

Senyor Dr. Muerte, és un honor per a mi rebre la seva visita al meu blog.
Espero trobar-lo per aqui sovint.
La seva sinistra presència em conmou d'una manera inquietant.
Salutacions.

Marta M.Q. ha dit...

Només una part del coll? ;) Petó!

Eva ha dit...

Entre d'altres coses Marta...
XDDDDD

Carme ha dit...

Doncs em sembla un molt bon dibuix, a mi! Ja ens en podries ensenyar més... de dibuixos vull dir! :)

Dr. Muerte ha dit...

Què serà que la meva presència agrada tant a les dones... serà cert el tòpic de que les dones se senten atretes pels macarres i els fills de puta?

ícar ha dit...

Gràcies

joanfer ha dit...

Molt sensual, sí senyor... Ara, jo no sé si em conformari amb un raconet de coll només... ;P
Bon dibuix, Eva. Petons! ;)

joanfer ha dit...

Eva, quan puguis passa un momentet pel meu blog, que tinc una cosa per tu... ;) Petons!

O ha dit...

Precioso trazos, si no fuera tan oscuro se parecería aún más al de Egon Schiele:

Kauerndes Mädchen mit gesenktem Kopf

Ahora bién, faltaría establecer cual es el principio y cual el fin de la escena...

Eva ha dit...

Hola O!
No coneixia Egon Schiele, la frase que em poses és bellíssima.
Gràcies per passar per casa meva.