"Había en el palacio unas ventanas que daban al jardín, y habiéndose asomado a una de ellas, el rey Schahzaman vió cómo se abría una puerta para dar salida a veinte esclavas y veinte esclavos, entre los cuales avanzaba la mujer del rey Schahriar en todo el esplendor de su belleza. Llegados a un estanque, se desnudaron, y se mezclaron todos.
Y súbitamente la mujer del rey gritó: "¡Oh, Massaud!" Y en seguida acudió hacia ella un robusto esclavo, que la abrazó.
Ella se abrazó también a él, y entonces el negro la echó al suelo, boca arriba, y la gozó.
A tal señal todos los demás esclavos hicieron lo mismo con las mujeres. Y así siguieron largo tiempo, sin acabar con sus besos, abrazos, copulaciones y cosas semejantes hasta cerca del amanecer."
8 comentaris:
Uff!! L'any comença amb mil i una nits!!! I encara queden 363 dies..
Una abraçada!
Salut i feliç 2011!!
Si guapa, estic llegint els contes de "Les mil i una nits" i flipo!
Bon any!!!
coi quina orgia!
quina versió és aquesta?
sañut
Quants records, Les mil i una nits! Ara que, justament aquest conte no el tenia present. A veure si puc trobar el moment per posar-me a rellegir. Bona lectura!
Senyor Layret suposo que és la versió normal ja que en la versió que tinc en català també posa el mateix.
Vafalungo, aquest paragràf surt tot just al començament en la tecera pàgina. El conte és "El rei Xahriar i el seu germà, el rei Xah Zaman" que és el primer conte del llibre.
Espero haber aclarit els vostres duptes.
Salutacions!!
Això és un bon començament! :)
Feliç 2011!!!
Eva, quina bona manera de començar l'any!
:) Moltes mil i una nits...
Gràcies Filadora i Carme, suposo que aquesta nit acavaré el llibre.
Publica un comentari a l'entrada