divendres, de febrer 24, 2012

Liebestod





No sé si ningú escoltarà la cançó que he penjat. És una mica llarga i això fa mandra. Jo l'he escoltat unes quantes vegades aquesta nit, feia temps que no ho feia i m'ha costat molt trovar-la. 
Tot va començar fa uns dies, tenia ganes de llegir coses medievals i vaig anar a parar a Atristan i Isolda. Vaig llegir l'historia sencera, vaig mirar quadres a les imatges del google i finalment em vair retrobar amb Wagner. Llavors em va venir una paraula al cap: "liebestod".
A la vida també ens montem històries, donem voltes a les coses, aturem el temps i l'acelerem a la nostra conveniència, el problema és que no tenim idea cap a on pot conduir les accions que fem. Avui, a mi, m'han conduit a una cançó que no recordava que m'agradava tant i m'ha deixat la mateixa sensació de irrealitat que et queda quan et retrobes en algú en somnis.


Em pregunto quina deu ser la vostra paraula secreta.

4 comentaris:

Barbollaire ha dit...

uf nina! quanta bellesa...
tot i que, hi han coses de Wagner que fan molta mandra (aquelles àries recitatives interminables), la seva música té aquell toc màgic...

La teva paraula màgica té un deix tràgic, romàntic...
De fet és com van "batejar" a l'ària final de Tristan i Isolda...
La meva, durant molt de temps va ser Liebeslied...

tu "mors de" i jo "el canto"...
i ho era perquè, de (més) jovenet, vaig tenir una "novieta" que, malgrat ser d'aquí, sempre acabava les cartes escrivint: Alles liebe.
I va ser en aquella època que vaig conèixer el disc d'en Toti Soler: Liebeslied.
I me va semblar una paraula màgica. Amb una sonoritat que s'esqueia amb la dolcesa de l'amor...

uf! quin rotllo Eva, carinyo... perdona...
però és que quan hi ha música pel mig, sempre trobo links a coses que han passat...

un petonet ben dolç ;¬)*

Carme Rosanas ha dit...

Trobo que teniu unes paraules secretes de molt alt nivell ... i us ho dic ben seriosament i sense cap conya.

Jo he tingut algunes paraules secretes, diferents segons les èpoques, però ara mateix fins i tot em costen de recordar... de tant quotidianes.

Gràcies, Eva, és un post molt molt bell, com diu el Barbo.

Ícar ha dit...

He escoltat la canço, és molt maca, estic dacort amb la Carme, tambè he de reconeixer que hets un pou de sorpreses o de coneixements, pronostic de que ens queden moltes converses pendents.
La meva paraula secreta té nom de barca, no la puc dir, es que és secreta ;)

Eva ha dit...

Miquel Àngel, please, no et disculpis!
Ojalà tots els comentaris fossin bíblies!!
en quant al tema de la música, cada dia penjaria una cançó
la història Liebeslied és dolcissíma. Besitos!
Carme,
alt nivell??;)
no sé ni que contestar-te,
poeta.
Ícar,ens has donat una pista! Ara llegiré tots els noms de les barques que vegi!
;))