dimarts, d’agost 27, 2013

Tempus

“Tenemos diversos y curiosos Relojes, y otros que realizan movimientos alternativos...
Y también tenemos casas de los engaños de los sentidos, donde efectuamos todo tipo de manipulaciones, falsas apariencias, imposturas e ilusiones... Estas son, hijo mío, las Riquezas de la Casa de Salomón”.

(Francis Bacon. New Atlantis, ed. Rawley, Londres, 1627. pp. 41-42)


 S'entén per cronologia a la ciència o sistema que permet organitzar de manera ordenada i successiva els fets històrics d'acord aquests hagin anat succeint-se. D'acord amb això avui fa cinc anys que vaig començar aquest blog.
Però de vegades no percebem el pas del temps com una representació exacta de la realitat, que és la que marquen els rellotges.

He rellegit el meu primer post i sembla que va ser ahir que el vaig escriure.
El torno ha llegir i em poso a pensar en les voltes que ha donat la vida i em sembla que el vaig escriure fa una eternitat.

Tot plegat em sembla una paradoxa dintre d'un bucle intemporal, però malgrat els alts i baixos d'aquest bloc el més important és que m'acompanya al llarg de la vida.



7 comentaris:

XeXu ha dit...

Encara que sembli mentida, entenc el que vols dir. Per algunes coses ens sembla que no fa gens que escrivíem alguns posts, però després mirem tot el que ens ha anat passant i realment és una eternitat. Moltes felicitats, que 5 anys no és cap broma! El blog t'acompanya, però a veure si l'acompanyes tu més a ell...

gatot ha dit...

Com sempre, discrepo de la opinió de XeXu...

jo vaig começar la cua al cau el 2006 i no sé si hi vas aparèixer llavors o després...

la vida és la que és; he passat físicament per davant del bar que has retratat, i no fa cap eternitat. Ens hem seguit o no hi fa res.

Hi som. Com una piga que no has demanat. Jo ho veig així.

Ícar ha dit...

Veig que tens de fons de pantalla un fotograma en blanc i negre, on apareixen un vampir i una noia, i em fa pensar en com he vampiritzat el teu blog, fins a la ultima gota, esprement tot el suc ...
Felicitats pels cinc anys, que siguin mes per que a mi també m'acompanya.

Carme ha dit...

Jo també entenc molt bé el que vols dir.

En faréuna altra versió: Han passat moltes coses que ens han canviat una mica, si més no alguns punts de vista. I en el fons som els mateixos i ens sentim molt a prop del que vam escriure fa 5 anys.

Felicitats pels 5 anys i espero que siguin molts més...

Carme ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
Barbollaire ha dit...

Ja cinc anys??? Tempus fugit que deien els llatins.
Però ha passat el que estava escrit que passaria, o no. Potser hem fet un tomb diferent.
O dibuixat un somriure nou.
O llegit algú que no esperàvem
Hem gaudit, plorat.
Hem sigut febles, forts... Els millors!!

Sic transit gloria mundis.

Però mira, deixa'm ser més "castís": "Que nos quiten lo bailao"!!

Ens anem retrobant uns quants anys més, et sembla?
Petonets dolços, nina!
Per molts anys!

Joan fer ha dit...

El temps passa més depressa del que ens agradaria. Amb aquests alts i baixos, l'important és que segueixes aquí i les petjades que has anat deixant al llarg d'aquests anys. Moltíssimes felicitats i per molts anys més! ;)