dissabte, de desembre 20, 2008

L'univers de les coses no expresades


Dins del meu cervell sovint em venen a la ment molts temes de que parlar. No tenen ordre ni sentit aparent, almenys per a mi. Són com sensacions que necesito explicar i s'asemblen als somnis, al cap d'uns monents desapareixen per sempre més en el limb de l'oblit. És això al que jo denomino converses pendents.

Fa molt de temps, en una altra época llunyana i despreocupada, tot resultava interessant i fascinant. Estic segura que el món de les idees contiuna sent així i tot i que disposo d'un temps limitat, i malgrat la inmensitat i perfecció del paradís internàutic, trobaré el epicentre de la senzillesa.


7 comentaris:

el mèlich ha dit...

De llums i de colors perduts


La meva llum se l’endugué un oratge
solcant viaranys ben lluny del meu encalç.
I ara rabejo aquest esguard descalç
inútilment, amb colors del teu paisatge.

He rebut la frescor d’aquest missatge.
Caleidoscopi subtil a temps de vals,
espiral de foscor, tot color falç
perquè els meus ulls ja no entenen el llenguatge.

Canta’m colors, fes-me’n la melodia
i encara sentiré el tacte subtil
de quant besava la policromia

d’un cos de bat a bat que s’oferia.
Ahir ufanós, avui trist i senil.
Als ulls, només records d’una follia.

J. Mèlich

Del meu recull "Són sonets"

Ícar ha dit...

Em preguntaves si tenia bloc, no de moment no en tinc, requereix una mica de temps i cal saber-ne, tu ho fas molt bé, el teu no és ampalagos i extens, normalment trobes blocs en molt de tex i poc contingut, o que fan mandra llegir-los, just el contrari del teu, és senzill i obert.

Ícar ha dit...

Em preguntaves si tenia bloc, no de moment no en tinc, requereix una mica de temps i cal saber-ne, tu ho fas molt bé, el teu no és ampalagos i extens, normalment trobes blocs en molt de tex i poc contingut, o que fan mandra llegir-los, just el contrari del teu, és senzill i obert.
Encara que de moment molt profund, podries afegir algun conte o trivialitat, sols és una sujerencia :)

Carme Rosanas ha dit...

Sovint en la vida quotidiana, sempre tant ocupada, no hi ha massa espài per aquestes converses pendents de temes que ... per més interessant s que ens semblin o per més que ens sedueixin, no tenen cap pressa ni urgència de ser tractats. I n'hi ha d'altres (pràctics) que sempre els passen al davant. Un blog va bé per a aquestes coses. Jo trobo que llegint blogs trobes un munt de "converses pendents" que la gent v a proposant i on pots anar fent intercanvi d'idees.

Eva ha dit...

Mèlich, de llum, de colors i de música disfrutat d'aquest sonet. M'ha transportat.

Ícar,intentaré complaure la teva suggerència i intentaré fer algún conte o poema.

Carme,guapa!M'has entés enseguida!
Poc a poc vaig mirant blogs i descobrint però em perdo anant d'aqui allà...Uff!! M'agraden tots!

Anònim ha dit...

Sovint jo també passo llista de les coses per fer, per dir i per pensar que encare em queden pendents, precisament passo llista pq no se m'oblidin, ja que la meva intenció és fer-les, dir-les i pensar-les!
I se que seré una iaiona i encara hi pensaré, pq SEMPRE tindré coses noves i diferents a fer a dir i a pensar!

Anònim ha dit...

La senzillesa és la màgia dels nostres fets, m'agrada el teu bloc :) gràcies per passar-te pel meu he descobert un agradable espai en el món dels blocs...