Hem de deixar que tot succeeixi: la tendresa, la por, el misteri, equivocar-se, la felicitat, la vida, la mandra, el matí, la ràbia, el deliri, el sommi, l'ilusió, la pluja, la luxúria, el caos, els minuts...
Realment no podem controlar-ho tot, però desitgem viure intensament.
Quan tot va a tanta velocitat, que passa si t'atures i gaudeixes? Ho noten els demés que no et mous?
Estic aturada i em toca el sol a la cara.
4 comentaris:
Quines nits d'imsomni més productives. T'estimo.
A vegades sembla que el temps s'hagi parat, que estas estancat, que sempre fas el mateix, que els dies son una successió de situacions que es repeteixen una vegada i una altra.
Un dia me vaig donar conte que no es ben bé aixi, que es justament en aquestes etapes les que fan que evolucionar.
La filosifia del temps es un concepte molt complexe d'explicar,es molt més que la obsessió dels homes en ordenar les coses abstractes per tal de donar-hi sentit i de fet a vegades encara ho envoliquen mes. Per exemple dividim el dia en hores, iguals per a tothom, pero a mi me poden pareixer llarges i a un altre curtes.
Aristòtil va dir:
Però sense canvi no hi ha temps; doncs quan no canviem en el nostre pensament o no advertim que estem canviant, no ens sembla que el temps hagi transcorregut.
El canvi es refereix al moviment.
I ja que quan no distingim cap canvi, i l’ànima roman en un únic moment indiferenciat, no pensem que hagi transcorregut temps, i ja que quan ho percebem i distingim diem que el temps ha transcorregut, és evident llavors que no hi ha temps sense moviment ni canvi.
Així, doncs, és evident que el temps no és un moviment, però no hi ha temps sense moviment.
Ets com una fulla flotant damunt l'aigua del riu, qui sap on et porta... DE MOVIMENT!
Quina lliçó ens has donat Maite!
Je,je,je!!!!
Xica, que el teu home diu que t'estima!!!
Digue-li alguna cosa!!!
Ah!
No pensava que viviu junts.
Ja li has degut dir...
Publica un comentari a l'entrada