diumenge, de gener 04, 2009

Petits silencis



Miro,
escolto,
somric i callo,
camino,
respiro,
canto i ballo,
dormo,
desitjo,
somio i callo...

8 comentaris:

Anònim ha dit...

Veus com sempre hi ha vida! Fins i tot després de la vida...segueix havent vida!

Anònim ha dit...

l'Anònim és la Muntseta! Coi, és que no se com empescarme-les per sortir amb el meu nom!! Seré desastreee!!!!!

Jesús M. Tibau ha dit...

molt bons verbs

Carme Rosanas ha dit...

M'agrada la combinació de conceptes i d e verbs. T'ha quedat molt bonic!

Ícar ha dit...

Molt bonica.
Els silencis....
hi ha gent que és ama dels seus silencis per no ser esclava de les seves paraules,
uns callen per no ofendre,
d'altres callen i atorguen,
alguns creuen que el silenci és l'element en el que es formen totes les grans coses,
jo que el silenci calla el que vol cridar l'ànima.

Trini González Francisco ha dit...

I n'hi han que sempre tenim tendència a garlar massa i anem pel món ficant la gamba cada tres per quatre.

Japi niu yir, princesa deltaica!

Ícar ha dit...

Malgrat tota la categoria de silencis que pugen haver, els millors són els de plenitud, els que es produeixen quan has realitzat quelcom de satisfactori i et recrees amb el plaer que et produeix, com quan contemples un quadre, a la fi d'una bona peli o d'un bon llibre,després de fer l'amor....por ser els silencis del teu vers son aquests.

Eva ha dit...

Els petits silèncis dels que us parlo tracten de tot allò que heu anat dient i de la ment en blanc.
Del silènci produit quan no penses en res, sense adonar-te.