Segons Carl Gustav Jung "un home que no hagi passat per l'infern de les seves passions, no les ha superat mai."
La paraula infern suggereix sofriment.Sovint tenim tendència a opinar que el dolor i el sofriment condueixen a l'enfortiment de l'anima o del cos.
Estic en desacord en aquesta teoria.
La felicitat ens fa forts i no al contrari.
Passar per un infern ho trovo inútil i traumàtic.
Les passions no se superen mai, s'obliden o ens persegueixen.
Dante i Virgili a l'infern
11 comentaris:
Estic totalment d'acord amb tu, Eva.
Les passions infernals no se superen, ni s'obliden. Jo crec que les deixem a la carpeta a la paperera del nostre disc dur i, de tant en tant les restaurem durant uns instants, per a tornar-les a deixar en aquesta paperera que mai buidem.
Viure còmodament atrofia.
Viure traumàticament atrofia.
Viure a estones de les dues maneres desconcerta.
Saber adaptar-se a cada situació, sigui la que sigui enriqueix.
El no-viure es un infern a la vida.
Morir a vegades es alliberament.
Saber morir es saber viure.
Qui sap viure a passat per tot l’anterior, per tant es un filòsof.
Segurament que les passions no se superen mai, crec que tens raó.
També crec que s'ha d'evitar el sofriment i el dolor, amb totes les forces.
També crec que la felicitat ens pot fer forts.
I malgrat tot no puc deixar de creure tanta gent que han viscut sofriments... i diuen que han après i que s'han enfortit.
Per força ha de ser una cosa o l'altra?
No podria ser que fos la nostra manera de gestionar-ho?
Crec que de totes els experiències de la vida s'en pot treure coneixements, (inclús les traumes els creem com a defensa). Sobre les passions els Budistes diuen que per ser feliç cal suprimir els desitjos ("passions"), pot ser és cert,però jo dic que sense passions no val la pena ser feliç.
No entenc el tros de "passar per l'infern de les seves passions"
Ni idea de a que es pot referir el tal Jung.
Jo no en tinc de passions infernals, i no conec a ningú que en tingui i jo en sigui conscient.
Potser es refereix als vicis?
Un vici es una passió?
Es que no ho entenc.
Gens.
Pot ser Jung vol dir que fins que una passió no et fa mal, no et perjudica no et planteges seriosament superar-la, per que jo si crec que hi han passions "infernals" i "celestials" "adictives" e "insoportables" "constructives" i "destructives".....i normalment tot això a l'hora, però és cert Eva no se superen mai, és com l'alcohòlic en cara que no begui sempre serà alcohòlic, vaja que una verdadera passió sempre forma part de nosaltres.
Hola Trini, crec que Jung parla així perque estava massa sumergit en els seus propis inferns...
Enric, viure comodament no atrofia,sinó ningú lliutaria per viure còmodament, els traumes no atrofien, sovint porten la malaltia mental i bogeria.
Morir és llei de vida.
Saber morir és personal, privat i normalment imprevisible. De fet cadascú ho afronta com pot, és la certesa més gran dels éssers vius.
Qui ha passat per tot l'anterior... és un mort més.
Carme, no tinc resposta per a les teves preguntes, sovint vivint amb la barreja de tots aquests elements
Ramonet, posaria la mà al foc que sí que saps de que parlo...mmmmm
No tens cap espineta amagadeta?
Ícar, has descrit exactament el que jo volia dir.
Les passions i els desitjos són l'alé de la nostra vida.
De fet qui visqui d'esquena a això deu tenir una vida insípida i sense il.lusió.
Encara que sigui secretament s'ha de sommiar sempre.
Les passions infernals sempre poc ho molt hi són presents en el foc del nostre pensament. De vegades la flama és fa més forta, d'altres només hi resten brases, però hi són.
I és veritat la felicitat ens fa forts, perquè ens ajuda a creure més en nosaltres mateixos. Els entrebancs de la vida, sovint ens fan caure en un pou d'on n'és difícil surtir-ne. Però si s'aconsegueix (costa però amb voluntat un s'en surt), crec que també ajuden a fer-te més fort (si més no, per tal de no tornar-t'hi a trobar).
Tot plegat un polsim de sal i pebre, com tot a la vida.
Potser en Jung s'havia passat un xic amb algún ingredient...
Ves a saber.
Gràcies per obrir-me casa teva, Eva.
Jo crec que passar per l´infern de les passions es, mes aviat viureles amb tota intensitat i deixarles anar.
No crec que sigui haber de patir, encara que, una cosa es patir per superar una passio i un altra es veuret atrapat al sofriment d´una passio no resolta.
no se , aixo és com si estas amb algu i et diu que s en va amb un altre ...
ho passes malament un temps i despres ,
¿ ets mes fort ?
¿o estas mes resentit de la vida ?
no ho se...
Publica un comentari a l'entrada