Realment Ernest Hemingway devia tenir alguna cosa... potser el seu llibre "Tener y no tener" no és una obra mestra però aquesta frase si que ho és:
"Sabes que conmigo no tienes que fingir, Steve. No tienes que decir nada y no tienes que hacer nada, nada en absoluto. O tal vez sólo silbar. Sabes cómo se silba, ¿verdad, Steve? Sólo tienes que juntar los labios y... soplar."
You know you don't have to act with me, Steve. You don't have to say anything, and you don't have to do anything. Not a thing. Oh, maybe just whistle. You know how to whistle, don't you, Steve? You just put your lips together and... blow.
Marie (Lauren Bacall) a Steve (Humphrey Bogart) en Tener o no tener.
8 comentaris:
el meu anglès és molt rudimentari ... per tant, ok !!! ... salut
Tan de bo tot fos tan fàcil, tan com xiular ......, i més si t'ensenya una debutant Lauren Bacall amb tan sols 19 anys......, tan de bo trinques 19 anys pot ser tot seria més fàcil, i si no més excitant....
Mossèn, suposo que vos sou més de llengües llatines, petonets i salut!
Ícar, jo no tornaria mai als 19 anys...llavors si que tenia una vida complicada!
El que m'agrada d'aquesta frase és la intimitat que l'envolta. El fet de no tenir que dir res i no fer res, perque hi ha tanta complicitat malgrat tot, que no cal res més.
Ho has tingut mai això?
;)
Tens raó als 19 (mes o menys)hi han poques coses fàcils, però si m'hera fàcil trobar aquesta complicitat de la que parles,malgrat això cada cop que la veia hera excitant.
P.D, ets molt rapida, Oscar per a Bacall,jo me n'assabento el dia desprès del teu post.
Ícar no sabia res de l'Oscar de la Bacall. Ha sigut una coincidència.
De totes formes espero que l'actualitat puguis tenir les complicitats que tant enyores dels 19 anys.
Gràcies per passar pel meu blog, és un plaer conversar en tu.
Sovint penso que tenim una mena de conexió quan parlem.
Petonets de bon dia!
:)
una d les frases q ha passat a la historia. No et fa suspirar quan la llegeixes?
I tant que em fa suspirar...!!!
Per a mi, i per a la majoria, és una frase de cinema, no pas de novel·la.
Publica un comentari a l'entrada