Sens dupte una nit prometedora minino... Carmeta, els teus grans espais de llibertat m'han fet ganes de viatjar. Josep, potser si que al final de l'escala ens trobem amb nosaltres mateixos i les nostres pors. Ícar, bona elecció la de pujar acompanyat per l'escala.
Per cert, volia penjar la foto del que realment es veu però heu dit coses tant xules que em fa cosa.
Me imagino que estas son las escaleras que subió "El caminante" de Friedrich antes de parase para contemplar la inmensidad del paisaje que tenía a sus pies.
Un lugar en el que se ha estado realmente. Un lugar en conexión con uno mismo, en conexión con la única cosa en nosotros que no nos pertenece, que es....
És set, darrera nostre hi han quatre verges... Es possible que enfront tingui l'infern i darrera el paradís dels màrtirs musulmans?, no voldria ser un màrtir, però crec que el paradís el tenia al meu costat, però ja se sap per veure-ho cal estar mort.
12 comentaris:
una platja extensa, d'arena fina, i un mar gran o petit però que s'acaba a l'infinit...
hi veig tendresa, d'arena fina... i una nit que tot just comença quan s'acaba el dia.
Veig la plana amb turons suaus, quan neix el dia. Grans espais on sentir la llibertat.
Veig que el meu vertigen no arriba tan lluny com la meua empenta.
La nit il·luminant-se pels llamps, al horitzó, reflectint-se en l'aigua, la natura inquietant i captivadora, com la dona que m'ha dut fins aquí..
Sens dupte una nit prometedora minino...
Carmeta, els teus grans espais de llibertat m'han fet ganes de viatjar.
Josep, potser si que al final de l'escala ens trobem amb nosaltres mateixos i les nostres pors.
Ícar, bona elecció la de pujar acompanyat per l'escala.
Per cert, volia penjar la foto del que realment es veu però heu dit coses tant xules que em fa cosa.
Un caminet petit amb arbres :-))
Les mares de Deu
Me imagino que estas son las escaleras que subió "El caminante" de Friedrich antes de parase para contemplar la inmensidad del paisaje que tenía a sus pies.
Un lugar en el que se ha estado realmente. Un lugar en conexión con uno mismo, en conexión con la única cosa en nosotros que no nos pertenece, que es....
Al arribar al darrer esglaó en mostro incrèdul de mi mateix pel fet d’haver-hi arribat.
És set, darrera nostre hi han quatre verges...
Es possible que enfront tingui l'infern i darrera el paradís dels màrtirs musulmans?, no voldria ser un màrtir, però crec que el paradís el tenia al meu costat, però ja se sap per veure-ho cal estar mort.
EXERCICI DE MEMÒRIA
Mentre pujo les escales me sento marejada com Jim Morrison, veig la meua mitat que m'espera a dalt i em diu:
-Me pensava que no volies pujar...
-Fa massa sol... a més no tanques mai el cotxe!
Tot de cotxes aparcats! (ho sento,... però és el primer que m'ha vingut al cap)
podi-.
Publica un comentari a l'entrada