dijous, d’octubre 07, 2010

Premis Sunshine award

He rebut un premi!!!!!

M'ha fet molta il.lusió que el Joanfer del blog "A cau d'orella" penses en mi. M'ha donat molts ànims per a continuar escribint ja que ultimament m'escriuen pocs comentaris. Ara tinc l'honor de contiunar aquesta cadena i haig d'oferir aquest regal a dotze blogs més.
Qui seran? Em venen molts al cap... el criteri que seguiré serà el del cor, blogs que he llegit que admiro  profundament i que m'han fet apendre molt sense que ells ho sapiguen.

I els premiats són:
Letras desvestidas de Evitablue
Matar les hores del Gatot
Eumolp de l'Eumolp
Cambres buides de Barbollaire


Les normes que, lliurement, han de seguir per acceptar el premi són les següents:

1. Desar la imatge i postejar-la al teu blog.
2. Donar el premi a 12 bloggers més.
3. Posar un link als nomenats.
4. Fer saber als nomenats que han rebut un premi comentant al seu blog.
5. Compartir l'apreci i posar un link de la persona que has rebut el premi.

25 comentaris:

Sergi ha dit...

T'agraeixo molt que hagis pensat en mi, tot un detall. Però no solc seguir aquestes cadenes, si no et fa res, no continuaré donant-los a 12 blogs més. Però moltes gràcies.

Carme Rosanas ha dit...

Moltíssimes gràcies pel premi, per haver pensat en mi i per les coses que dius al post.

Ja el tinc posat a la barra lateral!

Una abraáda ben forta, bonica.

(he entrat amb una identitat falsa, com a Fanal blau, ja que traficàvem les dues i m'he equivocat... disculpeu per l'embolic, fanaleta blava , sorry, sorry... i tu també Eva per la confusió)

joanfer ha dit...

Moltes felicitats, Eva! Te'l mereixies. I felicitats també als nous nominats... ;) Petons!

Sergi ha dit...

Ara em sap greu el comentari que t'he fet pel que m'acabes de dir al meu blog, però té una explicació el que he dit, però no et volia fotre el rotllo. Te'l foto ara...

Fa molt temps, quan jo vaig començar per aquí, corrien molts premis d'aquests. Al principi feia molta il·lusió, però quan veies que acabava arribant a tothom, pensaves que no era un premi ni era res. I en realitat no ho era, era un missatge en cadena com els memes, una cosa que també corria molt en aquella època, et feien dir alguna cosa i ho havies de passar a gent. Bé, jo em vaig declarar anti-memes i tothom sabia que passava del tema, ja no me'ls passaven, o me'ls passaven per putejar, en plan broma. En veure que aquests premis eren com un meme, també en vaig començar a passar. L'única diferència és que te'l passaven amb molt bona voluntat i era de veritat que qui te'l passava et tenia estimació. I això és sempre d'agrair, no cal dir-ho.

Doncs bé, uns quants cafres i jo (entre els cafres hi era també la Carme que comenta aquí sobre) ens vam embolicar en el projecte c@ts per tal de crear uns premis de veritat, uns premis que qui els rebés sabria que era perquè agradava a molta gent. Són uns premis totalment populars i benintencionats, i t'asseguro que fa moltíssima il·lusió rebre'ls perquè no es donen a la lleugera, només els guanyes s'hi tan proposat primer i votat després, tu no t'hi pots presentar. Bé, t'ho estic explicant i no sé si els coneixes, si hi has participat estic quedant molt malament perquè no ho recordo, però si no els coneixes et convidi a que t'hi passis, trobaràs logos de c@ts a molts blogs, i si no l'adreça és premiscat.blogspot.com. Ara ja acabem temporada, només queda la gala final que serà el proper dia 12, ja hi ha guanyadors i només queda fer-los públics.

I perdona pel rotllo, però volia explicar-te per què no segueixo aquests premis que corren, però això no vol dir que no agraeixi que hagis pensat en mi, això sempre fa il·lusió.

Assumpta ha dit...

Hola!!

Caram! al PETIT, al que no coneix quasi ningú i que és una "coseta estranya" que ni jo sé on va :-))

Si et sóc sincera, em fa molta més il·lusió el text que has posat en el post, que fins i tot emociona i que no sé ni com respondre més que amb un GRÀCIES molt gran, que el premi en sí... doncs em passa una mica com a en XeXu, que fa molt de temps que no segueixo premis que comporten l'obligació de passar-ho a un munt de persones... ho passava fatal triant entre tots els que seguia, pensant els que "deixava"... i ja no diguem dels "Memes" :-)

Però, ja dic, ho has fet tan bonic que... ui... si és que ni tinc barra lateral al PETIT!! :-))

El que faré serà fer-ne un post, demà o demà passat i te'l dedicaré... però no ho passaré. Ho entens, oi? :-))

Mil gràcies!!!

fanal blau ha dit...

Eva,

felicitats Eva!

a mi també me l'ha atorgat i la Carme m'ha fet de suport informàtic per poder penjar el meu a la barra lateral perquè no me'n sortia. Un tràfic virtual. Sóc un zero a l'esquerra en termes informàtics! M'hi manego la mar de malament.

O sigui que Carme...don't worry, be happy!

I, de nou, felicitats a les dos!

Assumpta ha dit...

CARMEEEEEEE!!! Disfressada de Fanal Blau!!... mare meva... el que han de veure els meus ulls!! :-DDD

Però FANAL BLAU no ets sempre tu, oi??

Assumpta ha dit...

Ah!! Ara veig que no... per un moment estava totalment fora de joc...

Carme Rosanas ha dit...

Assumpta... :) no, no, ja veus que no.

Que més voldria jo que saber ser la Fanal Blau, amb les seves imatges i poemes i tot...

Bona nit a tothom!

Sergi ha dit...

I què més voldríem nosaltres que tenir la teva sensibilitat i la teva qualitat humana Carme!!

Ho sento, però algú ho havia de dir!

Eva ha dit...

Xexu, si no et fa res copio aqui el que he escrit al teu blog per a tots:
"... segurament ningú dels que he posat segurà la cadena. Jo no ho fet per això. Ho he fet perque tenia ganes de dir-vos d'alguna manera que encara no contesti els vostres posts, us llegeixo, m'encanteu i us segueixo.
Dis-me mandrosa si vols.
Seguir la cadena és una feinada (i una mica rollo, ho dic perque l'acavo de fer) però he disfrutat d'anar per tots els blogs meus preferits a dir-los que els havia fet un petit homenatge i que havia pensat en ells.
Sempre estic mirant si heu penjat cosetes noves.
Potser queda cutre, el que estic dient, però em doneu molta vidilla."


Carme, molts de res, guapa. Quina sort que el tinguis penjat a la barra del lateral, jo no puc penjar-lo. Ara ja em fa mal el cap de intentar-ho.
Joanfer, quin enrenou has montat
jajajjajajajjjjj
Xexu, m'acavo de pendre dos aspirines (és broma jejejejejjj).
Bé, no sabia res dels memes i tot això, del tema dels C@ts, us ho vaig veure un dia als vostres blogs, però em va semblar una mica complicat participar i votar i tot això. No ho sabia que ho havieu creat vatros, a mès ho veia més cosa de "superblogs" no sé si m'explico.
Prometo que demà em llegirè el tema dels C@ts amb deteniment.
Percert, tinc una pregunta, els blocaires us troveu mai, tipus una vegada a l'any, en algunt lloc?
Gràcies per la currada de tota l'explicació.

Assumpta, m'encanta el Petit, el trobo molt acollidor!
Fanal blau, felicitats!!!
Vaig volant al teu blog a coneixe't!
Que fort que t'hagin suplantat la identitat... no te'n refiis.
Bé, bona nit a tots!

merike ha dit...

Gràcies per la teva pensament bonic.
És massa difícil per a mi continuar.
Només escric per a mi mateixa, l'ensenyament del català.
No sé molts blogs. A mesura que la piràmide segueix tan ràpid 12 vegades:) Com esbrinar totes les persones que ha rebut aquest premi ja .. ès difícil a la teva llengua:)
Vaig a enviar una cançó a tu i mostrarà el premi a la barra lateral del blog.
Gràcies!
YouTube - Olavi Virta - EVA

Assumpta ha dit...

Saps què? Ho he pensat millor... i per poder-lo posar a una barra lateral, el que faig, millor que un post, és copiar-lo a la barra del gran dient que és del Petit :-))

Assumpta ha dit...

Ja està! :-))

Per cert, CARME... perdona, perdona, perdoooona, però la veritat és que estava rient mentre et preguntava si eres sempre FANAL BLAU... no vaig poder resistir a fer la broma... així, com entre sorpresa... com si no m'ho pogués acabar de creure... hehe :-DDD

Carme Rosanas ha dit...

Xexu, moltes gràcies maco... no passa cada dia que et diguin una cosa així. Petonassos agraïts!

Assumpta, estàs perdonadíssima! No hi ha cap problema en fer una mica de broma! :)

Carme Rosanas ha dit...

je, je, je... Eva, si t'arrisques a que te'l pengi jo com la Fanal Blau, ves a saber a quin blog anirà a parar per error un comentari teu... per suplantació d'identitat... :)

Carme Rosanas ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
mossèn ha dit...

gracies !!! ... salut

maite ha dit...

Felicitats Eva!!!!

Estic molt contenta per tu!!!
Muaaaaaaaaaaaa!

Sergi ha dit...

Súper blogs? I què és això si no?

Tots els blogs i blogaires poden participar a c@ts, no cal ni que estiguis molt ficada a la catosfera ni res. Primerament perquè algú que et segeuix et pot proposar sense que ho sàpigues, perquè li agrada el teu blog. I tu pots fer el mateix amb els que t'agraden a tu, quan és època, vas i proposes els teus preferits a les categories on encaixin, i els més proposats passen a ser nominats i finalment hi ha una votació d'aquests. En realitat és molt senzill, a veure si l'any que ve t'animes a participar i ja veuràs que està molt bé. Es que gaudim dels blogs ho passem bé perquè ens agrada destacar els nostres blogs de referència, i la veritat és que m'encanta quan algun dels meus preferits guanya un premi perquè així sé que agraden a molta altra gent també.

Dimarts és la gala d'entrega de premis, encara que no hagis seguit el procés estàs convidada a assistir-hi, és clar. Gala virtual, ja s'entén!

Pel que fa a la teva pregunta, s'organitzen trobades de blogaires per molts motius diferents. Algunes són públiques (n'hi ha una a Berlin al novembre, visita el In varietate concordia), d'altres són més privades, i també hi ha gent que queda per conèixer-se en privat, pel motiu que sigui. Per aquí s'estableixen moltes relacions, per exemple quan algú que segueixes presenta un llibre és comú que molts blogaires assisteixin a la presentació, tant si després s'identifiquen com si no.

Personalment no m'agraden les trobades fora la pantalla, i menys amb molta gent. M'agrada estar a l'altre cantó, però no em solc apuntar quan es munta alguna cosa. He conegut blogaires, això sí, però això ja és cosa de cadascú, perquè tots som lliures de fer el que vulguem a casa nostra. Així que si estàs interessada en conèixer algú, o una colla d'algús, doncs només ho has de dir, potser també hi ha gent que vol conèixer-te a tu.

Eva ha dit...

Gràcies per aclarir els meus duptes Xexu, la veritat és que la nit que vaig llegir el tema dels C@ts estava una mica espesa (de fet era moooolt tard i estava morta de son) i desprès ja no ho vaig mirar més.
El dimarts intentaré seguir la gala virtual.
Sobre el tema de les trobades, bé, jo tampoc no sóc gaire de coses d'aquestes, però avegades em feu una mica d'enveja perque pareix que us coneixeu. A més, al principi no, però desprès d'un temps de llegir les personetes, la curiositat és inevitable que aparegui.
Moltes gràcies pels teus aclariments Xexu i molta sort en els C@ts!

Sergi ha dit...

La curiositat sempre hi és, però el grau de coneixement que s'arriba a tenir d'algunes persones amb el simple fet de llegir els seus posts i comentar-los és espectacular. Suposo que hi has de dedicar hores (jo sóc un malalt) però al final vas trobant gent amb la que t'entens i és com si els coneguessis. De fet, els coneixes més que alguna gent del seu entorn, aquí de vegades ens sentim més lliures per explicar coses, sobretot si ningú del nostre entorn sap que escrivim. S'estableixen molt bones relacions basades només en el que expliquem i eliminant els factors que influeixen en la vida real. Suposo que per això de vegades les trobades no funcionen, quan la relació passa a ser real, la cosa canvia. Bé, és la meva opinió, segur que altres et dirien coses diferents.

Gràcies pels ànims, però et diré que a hores d'ara jo ja sé els resultats, hehehe. És el que té deixar-se els ulls comptant vots!

Eva ha dit...

Tens raó Xexu, potser es trencaria la màgia. També comparteixo la teva opinió en que potser mostrem més com sóm i els nostres ideals al blog que en la vida real.
Jo al meu blog escric el que em passa pel cap, les converses que tinc pendents i que no faig en ningú perque tinc por d'avorrir a la penya.
Per cert, una anada de bola, saps que quan us llegeixo m'imagino les vostres veus?
jajajajjjjjj
Em penso que hauré de demanar hora al metge...

Sergi ha dit...

No et cal un metge, jo mateix et puc diagnosticar. Tot i que ja portes un temps en aquest món virtual, potser mai t'hi has capbussat del tot. Si ara ho fas, passaràs per totes les fases que hem passat tots. Jo també imagino les veus, però no m'hi capfico perquè potser no és el que més importància dono. Però no em sembla estrany.

Per això està el blog, per escriure tot allò que ens passa pel cap.

No voldria desil·lusionar-te ara, no hi ha motius perquè s'hagi de trencar la màgia en conèixer algú, al contrari, potser se'n crea més de màgia. Però perquè m'entenguis, em sembla que comento cada dia més blogs que les persones de la vida real amb les que tinc interacció. Això és perquè fora coneixes una gent i alguns impediments eviten que parlis amb tothom, siguin quins siguin, vergonya, timidesa, el seu físic, manca d'interès... i això que ens creuem centenars de persones cada dia, per no dir milers. En canvi aquí jo estic mantenint una conversa amb tu a base de comentaris sense importar-me res més que m'has preguntat i jo et vaig contestant. Potser aquesta conversa no la tindríem mai fora, ves a saber.

Unknown ha dit...

Gracies per pensar en mi.