Ja fa uns quants dies que m'avandono a un vici secret. He descobert que tinc la qualitat de poseir doble personalitat. Avans ja havia tingut sospites i senyals que em feien arrivar a conclusions erronees com ara records d'una vida pasada, constans déjà vu, sensació d'estar viatjant en el temps, sonambulisme, fins i tot em vaig creure que viatjava astralment.
Jo mai m'havia imaginat que tenia una doble vida, paralel.la, simètrica com l'home de Vitruvi, complicada com un laberint.
En fi, el que et volia dir, em tralsvalso quan apareixes..
8 comentaris:
Però si ja prou feina tenim amb una personalitat, amb només una vida, com per tenir-ne dues!
No sé si li hem de donar l'enhorabona, dues personalitats, vol dir viure el doble? O vol dir complicar-se la vida?
En qualsevol cas és un relat que m'ha agradat molt.
Bon relat, encara que jo també sóc dels que penso que amb una personalitat ja en tenim més que suficient. :-))
Molt intrigant aquest relat..., però a que ets deus referir, amb la doble personalitat al Jo exterior i al Jo interior, o un cas al estil del Doctor Jekyll i el mister Hyde, també podria ser els efectes d'uns quants Famous Grouse amb aigua i la inevitable visió doble, no sé, la física quàntica crec que té respostes sobre univers paral·lels.
Malgrat això jo crec que ets única.
Hola Xexu!Jo penso que totes les persones estem dividits en una dualitat com el yin i el yang.
Gràcies Carme estic contenta de que t'hagi agradat el meu relat, la obció de viure el doble m'atreu més que la de complicar-me la vida en aquests moments!
McAbeu,voleu dir que no portem tots una doble vida? Sou tots tal i com us mostreu en els vostres blogs? No podria ser que els nostres avatars siguin com una mena de "alter ego"?
Hola Ícar!En realitat el relat es va escriure sol. Vaig estar una estona mirant el dibuix amb detall i em va sortir aquest relat incoerent que quasi no publico però els trasos de Da Vinci perfectament proporcionats i duplicats em van alucinar.
Vaja, això de l'home de Vitruvi és un joc dels dels Cats, jo creia que era autobiogràfic, ja saps, la doble personalitat, els espills, el fet de ser bessona....
No en facis molt de cas sempre que het llegeixo se m'emba l'olla.
P.S espero llegir-te aviat.
Ícar no et perdis els altres contes dels "Relats conjunts". Van fer contes tant bons que desprès em va fer cosa haber penjat el meu!
Molt bo, sintètic, directe i agradable de llegir. Això de les dobles personalitats, deu donar molt mal de cap!
Publica un comentari a l'entrada