Bonica pintura,la llum m'agrada molt al igual que el contrast de colors vius i foscos, és inquietant el "festejador" recorda un signe d'interrogació, al igual que les preguntes que suggerix,que li a passat a la noia?,quin rostre té?...
"Al que reparte y comparte, le toca la mejor parte." Refran.
Us explicare la veritable historia del cuadre... Este cuadre es un regal per a una amiga molt estimada que es diu Cinta que esta una mica trista perque fa 2 anys va perdre el seu germa en un tragic accident... Cap cuadre no li podra tornar a Cinta el seu germa, pero almenys hem pogut disfrutar del seu meravellos sonriure que sempre tenia abans... i ha consegut que Eva torni a pintar!!!
Ja t'ho vaig dir però t'ho deixo per escrit... Quina currada! Tens un talent molt preciat i me n'alegro que hagi hagut algun fet que t'hagi fet tornar a pintar. No se exactament quantes hores t'has passat davant d'ell pintant-lo, però salta a la vista que han valgut la pena. Qualsevol amiga teva estiria molt il·lusionada en que li regalessis un quadre i més si està tan ben fet com aquest! ;) Gràcies per otorgar-me el privilegi de poder-lo veure abans de donar-lo a la seva destinatària! ^^ Espero que esteu bé els quatre i que fem un soparet pronte, que tinc ganes de passar una bona estona amb vosaltres. Besitets guapa!!! Ets una crack ;) no canviïs mai, campiona!! :P
10 comentaris:
eiii! quina passada!
té quelcom que m'ha enganxat...
m'agrada.
molt.
Petonets dolços, xiqueta
:¬)**
Inicialment m'ha semblat una foto. Mirada més de prop ja sembla més una pintura, amb tocs dalinians per aquest sofà!
Ostres, Eva, no sabia que pintaves!! La veritat és que, encara que un poquet trista, el dibuix m'agrada molt... Petons! ;)
Bonica pintura,la llum m'agrada molt al igual que el contrast de colors vius i foscos, és inquietant el "festejador" recorda un signe d'interrogació, al igual que les preguntes que suggerix,que li a passat a la noia?,quin rostre té?...
Gràcies Barb, petons ninu!!
Bravo Xexu!Ho has encertat! El sofà és un disseny de Dalí.
Joanfer, dolcet meu,no està trista (almenys per a mi)amaga la cara per no llevar-li protagonisme al sofà.
Hola Ícar, celebro que li hagi agradat la pintura a mi em va captivar la serenitat de foto original.
"Al que reparte y comparte, le toca la mejor parte." Refran.
Us explicare la veritable historia del cuadre... Este cuadre es un regal per a una amiga molt estimada que es diu Cinta que esta una mica trista perque fa 2 anys va perdre el seu germa en un tragic accident...
Cap cuadre no li podra tornar a Cinta el seu germa, pero almenys hem pogut disfrutar del seu meravellos sonriure que sempre tenia abans... i ha consegut que Eva torni a pintar!!!
Guauuu!, pensava que era una foto, però al fixar-m'hi :-) M'encanten els colors i el posa't, passional.
Bona setmana!
és tan bonic el quadre i el regal... Ets una crack Eva!
Ja t'ho vaig dir però t'ho deixo per escrit... Quina currada! Tens un talent molt preciat i me n'alegro que hagi hagut algun fet que t'hagi fet tornar a pintar. No se exactament quantes hores t'has passat davant d'ell pintant-lo, però salta a la vista que han valgut la pena. Qualsevol amiga teva estiria molt il·lusionada en que li regalessis un quadre i més si està tan ben fet com aquest! ;) Gràcies per otorgar-me el privilegi de poder-lo veure abans de donar-lo a la seva destinatària! ^^ Espero que esteu bé els quatre i que fem un soparet pronte, que tinc ganes de passar una bona estona amb vosaltres. Besitets guapa!!! Ets una crack ;) no canviïs mai, campiona!! :P
Vaya artista en potencia tenim al bar!!! Jajaja!! Felicitats Eva, t'ha qedat mol chulo!!! ;) Jordi O.
Publica un comentari a l'entrada