dimarts, de febrer 03, 2009

La petita terra de Déu

Una nit de bogeria i d'insomni de principis de tardor vaig veure una pelicula en blanc i negre de l'any 1958 protagonitzada per Robert Ryan, un actor de serie B que m'encanta. El film tenia alguna cosa que em va enganxar, l'ambient decadent, els personatges amb un rol perdedor i un objectiu absurd. L'argument no té res de l'altre món: un humil granger i els seus fills porten 15 anys fent forats en la seva propietat, buscant un tresor que va amagar el seu avi per a sortir de la pobresa.

Les persones són capaces de creure en coses insòlites, estrafolaries i excèntriques. Jo comparteixo aquesta ingeniutat.




6 comentaris:

ícar ha dit...

La necessitat de la creença deu ser in-eren al ser humà, si no es creu amb res ja no ets ni una persona "gris" la teva vida deu ser més aviat "negra", però com la creença no es fonamenta amb cap realitat empírica, crec que "creure en coses insòlites, estrafolàries i excèntriques" no és solament ingenuïtat si no esperança i/o entusiasme dos conseptes vitals.

Eva ha dit...

Ícar, he tingut que llegir el teu comentari dues vegades. Em parles de tants de conceptes alhora que em perdo...
L'esperança és el que et queda quan ja ho has perdut tot i no penso que vagi lligada a l'entusiasme,si no més aviat al contrari.


Gràcies per llegir-me.

Salutacions.

ícar ha dit...

"i/o":
Amb "i"(les dues coses a l'hora),l'esperança d'assolir quelcom i entusiasme per a fer-ho, exemple,el Barça té l'esperança de guanyar la Lliga i l'entusiasme per a per-ho.
Amb "o"(una cosa o l'altra), alguns creients religiosos tenen l'esperança d'una vida després de la mort, però no crec que tinguin molt entusiasme per aquest fet.En canvi els que creuen amb política en partits minoritaris tenen entusiasme per difondre les seves idees, però no l'esperança de guanyar les eleccions.

maite ha dit...

Com mes et coneixo més insòlita me pareixes...

Igual que una serp cau hipnòtica davant una flauta, et sedueixen els misteris, les coses estrafolaries, els ambients decadents, l'excentricisme, la part fosca de les coses, etc.

Pero en àmbit personal ets molt alegre, plena de llum , la teva presència en una habitació no deixa indiferent a ningú per la teva vitalitat i el teu enginy... forta, positiva, lliutadora, influent i motivadora per als que et coneixen.

Aquesta es la clau del teu equilibri, la part fosca i la lluminosa, el be i el mal, el misteri i la veritat.

Eva ha dit...

Ícar gràcies per aclarir els meus duptes tant ràpidament.
Maite, em sento afalagada per la visió que tens de mi.Però ja serà menys...!Besitos guapa!

ícar ha dit...

De res Eva, tenies raó ma sortit un pel liat,he relacionat creença amb esperança i entusiasme,deuria de estar de bones aquell dia,o el tu escrit inspirava coses positives, per que ben mirat "la creença" no te per que estar relacionat amb això, fins i tot podria estar relacionada amb coses negatives i desagradables, llavors estaríem parlat de pos.

P.D,per ser parlant de pos,cuant tingui tems tinc que llegir "L'home d'arena" com em vas recomanar.