dijous, d’agost 20, 2009

Fragmentar-me


Aquesta nit voldria allunyar-me de mi mateixa
desfer-me en mil bocins
flotant enmig de l'espai
i retrovar-me amb la meva definició,
un inmens forat negre,
un buit profund
enmig de la bellesa sideral.
.

6 comentaris:

Carme Rosanas ha dit...

El primer tros, això dels mil bocins em suggeria com una mena de llibertat fins al límit... finalment el forat negre en sembla com el no res... però que sé jo de forats negres? Potser és el tot el que hi ha allà dins.

Espero que aquesta nit et sigui plàcida, o no, però tal com la desitgis.

Eva ha dit...

Els fragments quan tornen a ajuntar-se resorgeixen més reforçats... o al menys això crec!!!

Ícar ha dit...

L'etern proses de l'univers, l'expansió,la fragmentació, i la fució, la concentració, pot ser nosaltres també fem el mateix, volem créixer ser socials,relacionar-mos,ser extrovertits, i també tornar als orígens,ser autèntics, la introversió.

Eva ha dit...

La nit que vaig escriure això em sentia molt malament.

Vosaltres amb els vostres comentaris vau donar significats meravellosos a les meves tristes paraules i les vau omplir de llum.

maite ha dit...

La proxima vegada que et sentis malment escriu...

"Aquesta nit voldria que s'allunyes de mi
que es desfes en mil bocins
flotant enmig de l'espai
i que es retroves amb la seva definició,
un inmens forat negre,
un buit profundenmig de la bellesa sideral.."

Aixi podria ser un mantra per espantar les coses negatives de la teva vida o en tot cas una manera poetica de envia-ho pot a pendre pel cul!!
Au!

assumpta ha dit...

Desitjo que hores d'ara estiguis millor que no pas aquesta nit que ens esmentes.
Dolços somnis per a tu!