dilluns, d’agost 09, 2010

Stormy Weather


M'encanten les tempestes d'estiu.
Veure com cauen els llams denit al riu.
Veure com la efímera i colossal pluja marxa cap a el mar.
Oblidar per breus moments la xafogor
assaborir breument la fresca
mentre la llarga calor encara no ha passat.





Stormy Weather

Don't know why there's no sun up in the sky
Stormy weather
Since my man and I ain't together,
keeps rainin' all the time

Life is bare, gloom and mis'ry everywhere
Stormy weather
Just can't get my poorself together,
I'm weary all the time
So weary all the time
When he went away the blues
walked in and met me.
If he stays away old rockin' chair will get me.

All I do is pray the Lord above
will let me walk in the sun
once more.
Can't go on, ev'ry thing I had is gone
Stormy weather

Since my man and I ain't together,
keeps rainin' all the time

.................................................................

Clima tormentoso

No se porque no esta el sol en el cielo.
Clima tormentoso.
Desde que mi hombre y yo no estamos juntos,
esta lloviendo todo el tiempo.

La vida es plana, sombria y miserable en todos lados.
Clima tormentoso
No puedo soportar tanta tristeza en mi.
Estoy fatigada todo el tiempo,
muy fatigada todo el tiempo.
Cuando él se alejó, el Blues
caminó un poco hasta encontrarme.
Si él permanece lejos, la vieja mesedora me tendrá

Todo lo que hago es pedirle al Señor
que me deje caminar en el sol
una vez mas.
No puedo seguir, todo lo que alguna vez tuve, se ha ido
Clima Tormentoso

Desde que mi hombre y yo no estamos juntos,
llueve todo el tiempo

13 comentaris:

Carme ha dit...

A mi també m'agraden les tempestes d'estiu i aquest agost, de moment en vaig ben servida. Unes pluges de tarda - vespre com les d'abans... amb llamps i trons alguns dies.

zel ha dit...

Bona foto, a mi també m'agraden les tempestes i les lletres!

La xica que va fugir a Reykjavík ha dit...

i mullar-se, mullar-se de vegades també està bé :)

ícar ha dit...

"Rayos, truenos y centellas" carai! a mi també m'agraden les tempestes d'estiu, (per sert anit pluja d'estels), durant la major part de l'historia de la humanitat quan a plogut els humans ens em quedat a casa, per tan em descansat (i potser em fet l'amor) per això si la pluja no és torrencial o s'allarga molt de temps (que llavors ens neguiteja), tenim una sensació de benestar de descans, i inclús un poc eròtica.
A part de les experiències de cadascú pugui tenir,es clar, jo al semblant a la canço, quant ens acomiadàvem amb la meva amant, molts cops plovisquejava,estava convençut que la natura també estava trista...

Eva ha dit...

Hola Carme! Veig que estàs passant un bon agost!
Gràcies Zel, la foto i les lletres no són meves però expresaven com mèstava sentint.
Hola Xica, i tant que va bé mullar-se amb aquesta calor!

Eva ha dit...

Senyor Ícar, em sembla que jo dec ser diferent a la resta d'humans perque a mi, quan plou, m'agafen ganes de marxar de casa, donar una volta per les carreteres desertes del arrosals, denit o de dia, veure el riu solitari o el mar enfadat. Protegiada dintre el cotxe,escoltant potser la mateixa cançó que he penjat. I sentir-me tranportada a altres llocs i altres époques.
Ahir a la nit va tornar a ploure, en aquell moment estava fora a la fresca i em vaig deixar mullar una estona mentre espurnejava, vaig alucinar. No hauria entrat a casa.
Vaig pensar en la pluja de meteorits, enguany m'he l'he perdut, però he disfrutat d'altres coses.

mossèn ha dit...

un bon llamp que ens faci tremolar ... salut

maite ha dit...

A mi m'encanta llegir el teu bloc i escoltar la musica que tries, un dissapte a la nit mentres vec una copa de vi...

Assumpta ha dit...

A mi el que m'encanta és aquesta cançó ;-)) Ara bé, les tempestes no m'agraden gaire.

Si són "moderades" encara són boniques, però quan hi ha molts llamps i trons no em fan massa gràcia, la veritat :-)

L'À | L'imperdible de L'Ànima ha dit...

Hola!

M'ha agradat molt el teu bloc i m'he fet fidel seguidor. Espero que també t'agradi el meu.

Records! I per cert, a mi també m'encanten les tempestes d'estiu.

Jordi Cirach
L'À | L'imperdible de L'Ànima
http://www.imperdibleanima.blogspot.com

ícar ha dit...

Com deien en "Deminan" Senyora Eva, crec fermament que voste és especial, però diferent a la resta de l'humanitat encara no, per mostra d'exemple aquesta cançó del Pets:

Està plovent i no tinc cap pressa,
està plovent i no tinc cap son;
no tinc paraigües, però m'és igual,
està plovent però em vull mullar.

La meva ment necessita aigua fresca,
i el pensament vull refrigerar;
no tinc paraigües, però m'és igual,
està plovent i em vull mullar.

No em doneu solucions, no vull raons,
no més problemes d'emocions.


Sento l'olor de terra mullada,
és el millor per refrescar el cap;
no tinc paraigües, però m'és igual,
està plovent i em vull mullar.

Eva ha dit...

Mossèn, que St. Barbara ens protegeixi doncs!
Maite, un brindis a la teva salut!
Assumpta a mi de petita també em feien por les tempestes però també m'atreien.
Jordi, gràcies per llegir-me. Vaig volant a visitar el teu blog!
Aissss, Ícar! Em considero normaleta :)
La lletra de la cançó, molt encertada, però per a ballar sota la pluja triaria "Riders on the Storm"
:)

Josep ha dit...

A mi m'apassionen
http://www.cazatormentas.net/