dilluns, d’octubre 04, 2010

La filla de Rappacini

De totes les històries de jardins secrets la que sempre més m'ha fascinat és el conte de La filla de Rappaccini.
El conte tracta d'un jove que s'enamora d'una jove, filla d'un científic, que viu presonera en un extrany jardí de bellíssimes plantes verinoses. El que Giovanni no sap és que la seva enamorada està feta de la mateixa essència perillosissima i letal que les extranyes flors i que el contacte amb la seva pell o simplement el seu perfumat alè són extremadament mortals.

Mentre regava les plantes de casa meva aquesta frase m'anava pel cap:
 "¿Cuál es la verdadera naturaleza del experimento que Rappaccini está llevando a cabo? En vista de la belleza de su hija, Giovanni cae embelezado así que, algo tan hermoso no puede ser contracara de algo tan... abominable."
Existeix una pelicula, dividida en tres contes de terror, de l'any 1963 titulada "Twice told tales", protagonitzada per Vincent Price on surt la història. Una opció per a escapar de la tele bassura sense grans pretensions. Potser vosaltres la trobareu friki però no es potser interesant les vint-i-quatre hores del dia...


6 comentaris:

Blanca Morgana ha dit...

La dolenteria i la crueltat no tenen canons de bellesa,el ser bonica no vol dir ser bona noia.

Eva ha dit...

Hola Morgana!
Segurament m'he explicat malament, el conte no parla d'això.
Ella no és bona ni dolenta, viu aïllada de la societat per que la seva pell és verinosa.
El seu pare la va fer així per evitar que pogués tenir contacte físic amb els homes.
Salutacions.

gatot ha dit...

escapo de la tv no engegant-la... trobo documents visuals que m'agraden més o menys quan els deixeu;

no tinc una fe que em faci acceptar la predeterminació... m'estimo més pensar que si cal, avisant, podem crear un personatge o fer teatre.

maite ha dit...

Precisament Eva, la història es una metafora del desig per les coses prohivides, i es clar, el fet que la noia sigui letal ni per un moment fa que Giovanni fagi un pas cap atras...

P.D. El mateix me passa a mi en lo tabaco, no paren de prohivir-ho... es letal... pero sento anquella oloreta tan bona com el perfum... aix quines ganes tinc de tornar a fumar!!

Unknown ha dit...

"Y no obstante el principio es el mismo: basta un pequeño cambio, una leve alteración y el veneno se transforma en elixir de vida. Muerte y vida: ¡nombres, nombres!"

Eva ha dit...

Una frase exquisita O.
Molt ben trobada.
Salutacions!