Desprès de pensar en la vida extraterrestre i en la ciència el meu cervellet ha començat a divagar en la religió, supersticions i fantasmes.
No contenta amb aixó he anat a més i m'he començat a preguntar si hi ha vida després de la mort i on van les ànimes.
En un principi la resposta m'ha semblat fàcil: no existeixen i prou, es mentida.
Llavors, la ouija és un joc de nens i el vudú mitologia?
Serieu capaços de invocar a un esperit davant de la ouija totsols?
Només de pensar-ho una esgarrifança m'ha recorregut tot el cos...
... i això que no existeixen els temes paranormals.
El cas és que cientificament no està provat que no sigui cert.
Bona nit.
45 comentaris:
Un plantejament molt comú, és aquet teu, Eva.
Què hi ha després?!
Poden haver tantes respostes com caps que s'ho pregunten.
A mi personalment m'agradaria pensar que hi ha alguna cosa més, però el meu sentit comú em diu que tan sols som matèria i que el després serà igual igualet que l'abans, res.
Però també he pensat que "res" és el que jo recordo i que potser sí que hi ha alguna cosa més. Ja sigui una nova vida etèria, ja sigui una roda on et toca anar entrant o sortint a mesura que ni han inicis i finals de vides.
En fi..., un misteri del que alguns diuen que en saben el començament, però potser tant sols és una interpretació o una suggestió del subconscient que encara rep els impulsos elèctrics de la vida en el cervell.
Jo també penso que sóm matèria Trini, però després em trobo en que hi ha coses que em fan massa respecte.
L'esperitisme em fa molta por per exemple i no crec que sigui cap mentida.
No sé... no és que tingui cap crisi existèncial, però volia saber la vostra opinió.
"Haberlas hailas"
Som matèria i energia, no desapareixem ens transformem.
Quedarà alguna cosa del nostre "JO" en aquesta transformaciò?
Em pregunto perquè sabem tan poques coses del més enllà Ícar.
Sort que li preguntes a l'Ícar, Eva XDDD
Saps Eva, a mi em fan més por els vius que els morts. I entre els vius, els que m'espanten més són els "vivales" jejjee...
No sé jo si l'Ícar... :)
El que denominem "mes enllà" com així les visites dels "OVNIS" no deuen ser veritat, perquè de ser-ho tots tindríem contactes amb l’altra dimensió i el veure OVNIS seria com veure passar avions de quan en quan.
Misteris... i aquí entra el raonament personal... quan no hi ha respostes....
Una abraçada!!!
Trinis, també hi ha vius que són fantasmes jejejejeje!!!!
Enriquitus... tu que has estat molt aprop de la mort, no has vist res? No sé Enric, conec persones que han fet cosetes en les tisores i en la ouija i fa por.
També penso que no tenim perque tenir tots contactes en el més enllà, no tots tenim les matixes habilitats, ni malties o sensibilitats.
Hola Eva! aquí estic buscant pistes per a resoldre el misteri. El més fàcil seria fer la proba jo mateixa però em fa por.
Gràcies a tots!
El més enllà existeix i fa por molta por,sino que m'ho diguin a mí que em vaig veure en una sessió de ouija no sé com, però el cert és que no he passat tanta por en la meva vida, perque el got és movia, i tant que és movia... I si no ho creieu només us cal un abecedari, un si i un no, i un got ...
Poseus davant un espill, amb l'habitació a les fosques, dos espelmes enceses davant l'espill, concentreus amb la vostra imatge davant l'espill i conteu fins a 100, i ja veureu,...
Enric té raó tendria que ser una cosa més normal bore fantasmes si existissin, cal recordar que la majoria de "poltergeits" tenen espoliació, com el budu-zombies, que es tracta de un enverinament que paralitza el sistema nerviós, i passats els efectes ja no ets conscient de res, ja sabem que hi ha gent que afirma haver vist fantasmes, però també es veien dracs i unicorns.Trini té més temor del vius que dels morts, però normalment els fantasmes van associats a coses negatives, malgrat no tindre que ser així, ami esta connotació negativa en recorda quan es cremaven bruixes, o el home del sac, els poders posen la por a la gent per a que no es faci una cosa, o sol la pugin fer ells,par lar amb els esperits sol es cosa de sacerdots o xamans, pot ser per que no es pot i ens enganyen, o per que si tothom fes la quija un cop al mes par lar amb els esperits ja no seria una cosa tan "paranormal".
Tobusepo ha dit...
Poseus davant un espill, amb l'habitació a les fosques, dos espelmes enceses davant l'espill, concentreus amb la vostra imatge davant l'espill i conteu fins a 100, i ja veureu,...
Què veurem? Que ja no queda cera a les espelmes? XDD
No cal contar fins 100,és molt pesat,digues tres cops "Candiman" ;)
No era bítelchús??
XDD
aquests temes són delicats, però sempre m'han cridat l'atenció, no sabem massa, però s'en parla molt, veritat o mentida ? abraçada de mia.
POTSER QUEDA LA NOSTRE MATERIA GENETICA.
POTSER TAMBE ES TRASMET LAS VIVENCIES.... NO HO SER.
PERO UNA VEGADA,L' OUIJA, EN MANS D' UN EXPERT,VA PREVEURE UNA MORT.
LLOC I CIRCUNSTANCIA.....DONCS VA SER VERITAT. MAI MES....
JUGANT AMB BCN.
Anònim, jo també vaig fer la ouija fa molts anys quan anava a l'institut, vaig passar tanta por que ja no ho he fet mai més.
Tobusepo els miralls també tenen un rere-fons obscur dintre de les supersticions, en algunes cultures creuen que tenen el poder de atrapar ànimes i per aquest motiu cobreixen els miralls amb teles negres en els velatoris, també diuen que són portals que et comuniquen amb el més enllà i com a oracles per a les persones que tenen el do de la clarividència.
Trini, m'encanta el teu sentit de l'humor però el meu sisé sentit em diu que tu també ets una mica supersticiosa.
Ícar, actualment el vudú és una religió de quaranta milions de persones en tot el mon.
En quant als dracs i als unicorns també hi ha gent que diu que ha vist a Jesús i els proclamen sants i no és tant normal veure a Déu.
També dius que tot això serveix per a posar por i manipular la gent, no sé...ara és més eficaç manipular amb els mitjans de comunicació i no amb la superstició.
Mia, personalment penso que com en tot hi deu haver una part de veritat i una part de mentida. El que passa és que la mentida sempre se escampa més que la veritat.
Anònim em deixes intrigadissíma, si mai et decideixes a parlar et prego que ho facis aqui.
Una abraçada a tots!
Candiman, bitelchus, ja ja ja... quina gràcia, però esquiveu el tema i no teniu collons de probar...
Ja ja ja
Ja comencem amb els anònims...
Passo de respondre a qui no es manifesta com un ent físic.
"ent físic!" XDDDDDD
Què buè!
Sempre la por al desconegut, i fent conya per disimular.
Buuuuu...!
Jo també sóc un anoooonim...!
Susto!!!
(OvO)
Hola Eva!
Pot ser que escriguis alguna cosa nova, perque el tema ja està agafant un aire tètric de veritat!
Hòstis Sisselay! Aquests tres deuen ser els tres germans dolents de Casper!
XDDD
Uitant que sóc supersticiosa, però això seria un altre tema. I potser més que supersticiosa, sóc una mica TOC.
Quant al tema "paranormal", doncs sento molt discrepar, però fins el dia d'avui no hi ha hagut res que em demostrés que hi ha un univers paral·lel on hi visquin els pobres esperits condemnats a errar eternament en els llimbs.
He fet ouijas i res. He consumit espelmes senceres davant de miralls en estances completament obscures i res (he vist els programes de l'Iker Jiménez i res) XDDD
Ara bé..., sí que he vist i he constatat fets evidents promoguts pel poder de la ment. Com el de les supersticions, aquest, seria un altre tema. El poder de la nostra ment és increïble.
Em dones vidilla Trini!
Eva a la pregunta de perquè saben poques coses dl més "enllà",no tinc resposta però si constato que també sabem molt poc del "aquí", ja no sols del comportament dels humans i la seva psicologia, si no de la ment ( potser en la nostra ment estan les respostes i no en el més enllà),i en això coincideixo amb Trini, i també en que jo tampoc tinc cap experiència paranormal.
Per a mi la teva reflexió té dos vesats diferents (altres persones pot ser creuen que tot és el mateix), un temes paranormals i un altre que queda de nosaltres després de la mort, l'unic segur és que si tens fills, tan genètica com actituds o "posats" teus ja et perviuen, també alguns fets, ensenyances o obres materials que facis en vida poden perdurar la teva mort.
M'encanta "donar vidilla", anònim! Però m'agrada molt més saber a qui li dóno ;)
Sembla que no ens creuen, Ícar. :)
Ja que "la cosa" sembla que ha anat tirant endavant i hi ha gent que manifesta un "saber" extraordinari en el tema, jo proposo que expliquin amb detall algun fet concret. Però amb detall, eh? No val lo de "jo he fet una ouija" o "posa't davant del mirall"..., coses concretes i comprovables. Pot fer-ho algú? Jo he donat proves del perquè no crec amb els fenòmens paranormals i sí amb el poder de la ment.
Sisselay..., t'has fixat quin post més debatut? Això és un luxe, nena!
;)
Buenuuuuuu!
Quina polèmica!
Jo, al contrari que la Trini, no crec en el poder de la ment.
Com ja us he dit, fa molts i molts anys quan jo era una cria, vaig fer la ouija per aquestes dates santes i vaig tenir un susto fortet. Desde llavors que ja no ho fet mai més i desde llavors no m'ha quedat cap dubte de la seva veracitat.
En quant al poder de la ment, mai no he experimentat res, avegades he tingut intuicions com tothom però res més.
La ment és tant poderosa, que és fonamental per exemple amb la curasiò del càncer, o si no que parle Enric.
No és per molestar ningú, però no se us ha acudit mai pensar que la pregunta pertinent és si hi ha vida abans de la mort?
Ei! Bona pregunta aquesta, Eumolp!
Ja t'ho dic Eva que pagaria la pena aprofundir en el tema.
Aquí encara no hi ha ningú que hagi descrit una experiència amb pèls i senyals. M'agradaria molt llegir-ne alguna, si us plau.
Ícar, per la manera d'escriure sembla que siguis de Deltebre o voltants, m'equivoco? Ets paisano? A més sembla també que coneguis l'Enric. Un gran exemple de poder mental.
Bueno dema es Divendres Sant!!! No vull ofendre a ningú pero es un bon dia per a provar de fer Taula OUIJA per a tots aquells que no hi creuen en el tema...
Ho podeu probar i contar la experiencia... si ha sortit be, si no ha sortit be, i aixi sortim de dubtes!
Si la fem la Eva, l'Enrique, l'Ícar, tu i jo, ja hi pots comptar. La presència de l'Ícar és innegociable :)
Per cert! Jo soc una persona que no crec en res i ho vaig probar... Vaig tenir tantissima por que vaig haver de parlar en lo parroco del poble! I no crec en Déu ni vaig a misa, ni res de res!!
Mai més ho tornaré a fer!!!
Ara dic que no se que hi ha darrera de tot aixo però que funciona segur... i procuro no pensar-hi mes de 5 minuts per si de cas...
Trini en esta aventura no te puc acompanyar... demana'm lo que vulgues pero això no... dis-me cobarda... pero jo se lo que vaig veure i es molt fort!!
Pero et convido a que ho probes si no tens por i sortiras de dubtes enseguida!!
Ara t'aviso fa molta por!!
Per a la teva informació també te diré que afortunadament no m'ha passat res dolent... si no te diria que no ho fessis.
En fin! Ho deixo a les teves mans!!
Muaaaaaaaaaa!
Llàstima! Amb la ilu que m'hagués fet conéixer la besso de la sisselay. Catxinsss...! ;)
Així només em queda l'Eva i l'Ícar...! Si s'hi apuntés l'Enrique... :D
Era el 1990 i vam fer funcionar la ouija cinc persones, tots érem prou adults i de fet jo era el mes jove i el mes vell rondava els setanta i pico d’anys.
Ben aviat el got va comença a anar d’un lloc a altre responen intel•ligentment les preguntes que se li feien; l’impressió va ser forta i en un moment donat els altres quatre retiren els dits de damunt del got i nomes en quedo jo amb el meu índex damunt d’ell, que també ràpidament el vaig enretirar, però el got va continuar tot sol com si res.
Molt educadament i completament aterrits li vam dir al got, ouija o el que vulgueu que ja havíem acabat... tant aviat vam retirar la ouija ens vam quedar en un silenci que glaçava l’anima.
Temps desprès una persona que sap molt d’aquestes coses ens va dir que en aquella sessió aquest dia havia un de nosaltres amb una potencia mental molt forta que de fet inconscient i perillosament havia connectat en "algo" d’altre lloc.
Per la meva part ja mai mes he fet aquest joc i pel que se dels altres, tampoc.
Per a que després digui la mestressa de la casa que les casualitats no existeixen. Dos ouijas, i les dos transcórren amb el mateix detall de deixar una sola persona amb el dit damunt del got.
Si us plau, no em prengueu per descreguda, jo no dubto de que us passés això que dieu, però heu sentit parlar mai del poder del subconscient? De la telequinesi? De la suggestió?
Heu fet mai la prova de la llimona? Aquesta és una prova simple del poder que té la nostra ment, en primer lloc, sobre nosaltres mateixos.
Proveu-ho!
Seieu còmodament. Afluixeu-vos la roba que us estrenyi i oblideu les qualsevol preocupació per un instant. Respireu fons i relaxadament. Penseu en una llimona... Ara veieu el seu color groc i la seva textura... Noteu el tacte... la forma de la seva pell i la forma de les seves puntes..., així com la sensació del seu pes... Amb un ganivet esmolat el talleu per la meitat.
Noteu l'olor forta i penetrant que us porta records; premeu una meitat i veieu com esquitxa gotes de suc. Gaudiu de l'olor... Després, us apropeu a la boca aquesta meitat i passeu la llengua per la part acabada de tallar. Us n'adoneu del sabor àcid i potent de la fruita... Observeu ara quanta saliva heu produït.
En lloc de buscar les respostes en la mort abans o després de la vida i en el més enllà, busqueu-les dintre vostre, en els vostres plaers, en els vostres desitg, en els vostres àngels i els vostres dimonis.
Enric gràcies per compartir la teva experiència al meu blog.
Pel que veig és molt similar al que a mi em va passar.
Encara que han passat molts anys jo també recordo els fets perfectament.
Trini gràcies pels teus savis consells.De moment potser no tinc les respostes però si moltes preguntes per formular.
Mentrestant espero que em continueu acompanyant en els meus deliris.
No crec que això siguin manifestacions del que diem “mes enllà”, ja que si ho fossin es podrien fer a voluntat com de la mateixa manera que podem convertir de manera científica el raïm en vi, el blat en pa, produir electricitat d’un salt d’aigua o per una col•lisió d’àtoms, o mil exemples mes que ompliríem pagines i pagines.
La física quàntica te molt a dir en coses d’aquestes i arribarà un dia on tot tindrà una explicació.
La veritat es farà lliures encara que molta gent prefereix ser feliç dins l’ignorància, per por a aquesta veritat.
Ja veus que m'encanta acompanyar-te en els teus i també nostres, deliris, Sisselay dolceta. He xalat molt desfilant el tema en aquest post, la veritat. Moltes gràcies. És molt interessant veure el punt de vista de tothom i poder manifestar el propi sense que hi hagi cap mal rotllo. (per cert..., has fet lo de la llimona? jeje...) ;)
Espero..., m'agradaria molt que aquest dia que manifestes, no tardés gaire, Enric. Sóc tant curiosa...!
I a tot això..., l'Ícar està més callat que un buda. No ha contestat ni una sola de les preguntetes curiosetes que li he fet..., espero que no estigui en el més enllà, la veritat és que de moment tots ens ho passem molt bé en el més aquí ;)
Perdoneu, no estava al cas,és que avui he fet una COSTELLADA amb els amics, la uoija ja la farem un altre dia, encara que jo prefereixo l' imnocis,o LSD directament,bé bones festes i recordeu "la verdat esta alli furera".
Trinis he het lo de la llimona. Funciona!!
jajajajaja!!
Ícar, avui no es pot menjar carn!!!! ara aniràs a l'infern!!
jejejejeje!!!
Bones Pasqües!
Mi-te'l lo lleó!!! XDD
Lo de "furera" és pel "forum"? Això vol dir que la veritat està en el fòrum? Uououoooo...
Ícar, ets una caixa de sorrrrpreses, nen!
Com que costellada, eh? Què no saps que avui no s'ha de menjar carneta? aiaiaiaiiii... que nirem a l'infern...! XDDD
Ho veus Sisselay? La força de la ment és incalculable, només cal saber com fer-la servir. ;)
Hola Eva!
Escriu alguna cosa, que tots esperem començar a divagar...
Jo no crec en res, pero molts diumenges m'en vaig a dormir esparverat després del programa del Iker Jimenez.
Això es diu suggestió, no es paranormal per a res, pero es molt poderosa.
Ai de qui s'en rigui de la suggestió, que li surtirà lo "boti".
Publica un comentari a l'entrada