diumenge, de setembre 19, 2010

Dibuixet

Hi ha un raconet del meu coll que et pertany.

dimecres, de setembre 15, 2010

Tinc problemes amb l'ordinador

Senyors, això és una prova, ultimament tinc problemes per entrar al meu correu i per escriure comentaris als vostres blogs i al meu propi.
No sé si podré publicar aquest comentari.

dijous, de setembre 09, 2010

dilluns, de setembre 06, 2010

dijous, de setembre 02, 2010

De Bukowski



eres una bestia, me dijo ella
con tu blanca panza
y esos pies peludos.
nunca te cortas las uñas
y tienes manos regordetas
zarpas como de gato
tu narizota  colorada y brillosa
y los huevos más grandes
que he visto nunca.
arrojas esperma como una
ballena arroja agua por
el agujero de su espalda
Bestia bestia bestia
me besa,
Qué quieres para el
desayuno?







Tanya soltó una carcajada, se levantó, se acercó y se sentó en mi regazo. ¿Una MAQUINA DE FOLLAR? ¡no podía serlo! su piel era piel, o lo parecía, y su lengua cuando entró en mi boca al besarnos, no era mecánica... cada movimiento era distinto, y respondía a los míos.
me lancé inmediatamente, le arranqué la blusa, le metí mano en las bragas, hacía años que no estaba tan caliente; luego nos enredamos; de algún modo acabamos de pie... y la entré de pie, tirándole de aquel pelo largo y rubio, echándole la cabeza hacia atrás, luego bajando, separándole las nalgas y acariciándole el ojo del culo mientras le atizaba, y se corrió... la sentí estremecerse, palpitar, y me corrí también.
¡nunca había echado polvo mejor!
 


diumenge, d’agost 29, 2010

Qui som

El Xexu inspirat per Tarambana va propsar als bloggers la idea publicar un post que en algun moment hem pensat escriure i que al final per algun motiu no ha sortit a la llum.
Doncs, bé jo vull penjar un youtube, que ja fa dies que em va pel cap i el dedico a tota la gent que com jo davant una segona oportunitat no fa res per aprofitar-la.
Espero que us agradi.


divendres, d’agost 27, 2010

Dos anys de converses amb vosaltres

Avui fa dos anys que vaig començar aquest blog.Tots els em llegiu sou molt importants per a mi. En cada conversa que he publicat us he donat un trosset de la meva ànima i sempre espero els vostres comentaris en il.lusió. No hauria imaginat mai que el va començar com un petit experiment tindria tanta influència en la meva vida.
Gràcies a tots per donar-li a la vida un color més rosa!


dijous, d’agost 26, 2010

Paradoxa



Si em mires
aprofita't
perque jo no puc.

dimarts, d’agost 24, 2010

Moonlight serenade

Aquesta nit la lluna estava esplèndida desde el terrat de casa meva...




Després m'he donat una dutxa alucinant per a dormir fresqueta.
Tothom està dormint i em sento relaxada i tranquil.la.
Només tenia ganes de compartir aquest moment de serenitat en vosaltres i ensenyar-vos la foto.
Bona nit.


dissabte, d’agost 14, 2010

Problemes empírics de la comprovació

"La causa més important de l'error és la guerra que hi ha entre la raó i els sentits"

Pascal

No és la primera vegada que un científic i matemàtic arriva a conclusions filosòfiques tant profundes. Llavors quina seria l'equació correcta?



dilluns, d’agost 09, 2010

Stormy Weather


M'encanten les tempestes d'estiu.
Veure com cauen els llams denit al riu.
Veure com la efímera i colossal pluja marxa cap a el mar.
Oblidar per breus moments la xafogor
assaborir breument la fresca
mentre la llarga calor encara no ha passat.





Stormy Weather

Don't know why there's no sun up in the sky
Stormy weather
Since my man and I ain't together,
keeps rainin' all the time

Life is bare, gloom and mis'ry everywhere
Stormy weather
Just can't get my poorself together,
I'm weary all the time
So weary all the time
When he went away the blues
walked in and met me.
If he stays away old rockin' chair will get me.

All I do is pray the Lord above
will let me walk in the sun
once more.
Can't go on, ev'ry thing I had is gone
Stormy weather

Since my man and I ain't together,
keeps rainin' all the time

.................................................................

Clima tormentoso

No se porque no esta el sol en el cielo.
Clima tormentoso.
Desde que mi hombre y yo no estamos juntos,
esta lloviendo todo el tiempo.

La vida es plana, sombria y miserable en todos lados.
Clima tormentoso
No puedo soportar tanta tristeza en mi.
Estoy fatigada todo el tiempo,
muy fatigada todo el tiempo.
Cuando él se alejó, el Blues
caminó un poco hasta encontrarme.
Si él permanece lejos, la vieja mesedora me tendrá

Todo lo que hago es pedirle al Señor
que me deje caminar en el sol
una vez mas.
No puedo seguir, todo lo que alguna vez tuve, se ha ido
Clima Tormentoso

Desde que mi hombre y yo no estamos juntos,
llueve todo el tiempo

dimecres, de juliol 28, 2010

Ex libris



A propòsit de la bona nit,
no convè sortir a pasejar totsola.

divendres, de juliol 23, 2010

Tocar

De tots els sentits el menys valorat es el tacte.
Per a mi és el més verdader i fiable.
El tacte és l'activitat sensorial més primitiva que es dóna en tots els animals.
Com ja sabem el tacte es localitza en el conjunt de tota la pell i és especialment sensible en la zona de les mans.
Les mans són capaces de fer realitat el que la ment crea o imagina (el pintor pinta, el músic toca, l'amant acaricia...) i també poden expresar les nostres emocions.
Mitjançant el tacte els cossos es troben fundamentalment per a explorar-se, conéixer-se i experimentar-se.
La posibilitat de tocar dóna pas a les caricies, les caricies al desig, el desig a l'erotisme i l'erotisme a l'amor.
Espero haver-vos donat bones idees per aprofitar l'estiu.

Bona nit.



diumenge, de juliol 04, 2010

Missatge en una ampolla




Estava pensant que escriure un blog és una mica com enviar missatges al mar.
No saps del cert si ho llegirà algú, qui serà, si rebràs resposta...
La inmensitat de internet es comparable a l'oceà.
M'encantaria rebre ampolles amb missatges vostres.
Els estiré esperant amb impaciència.

dijous, de juny 24, 2010

O SOLE MIO

Un nou amor il.lumina la meva vida.
Sóc afortunada perque ell també m'estima incondicionalment.
Gabriel, quan et tinc als meus braços em sento tant feliç que no ho puc expresar.

dimarts, de novembre 24, 2009

Divagacions

Es defineix el plaer com una sensació o sentiment agradable o eufóric, que en la seva forma natural es manifesta quan se satisfà plenament alguna necessitat de l'organisme humà: beguda, en el cas de la sed; menjar, en el cas de la fam; descans (somni), per a la fatiga; diversió (entreteniment), per a l'avorriment, i coneixements (científics o no científics) o cultura (diferents tipus d'art) per a la curiositat i la necessitat de crear i desenvolupar l'esperit.

El plaer sol relacionar-se amb:

l'alegria

la comoditat

les endorfines

les fantasies

l'hedonisme

la relaxació

la salut

la sexualitat

Em pregunto quin deu ser el vostre plaer secret...

dissabte, de novembre 14, 2009

To have and to have not


Realment Ernest Hemingway devia tenir alguna cosa... potser el seu llibre "Tener y no tener" no és una obra mestra però aquesta frase si que ho és:





"Sabes que conmigo no tienes que fingir, Steve. No tienes que decir nada y no tienes que hacer nada, nada en absoluto. O tal vez sólo silbar. Sabes cómo se silba, ¿verdad, Steve? Sólo tienes que juntar los labios y... soplar."


You know you don't have to act with me, Steve. You don't have to say anything, and you don't have to do anything. Not a thing. Oh, maybe just whistle. You know how to whistle, don't you, Steve? You just put your lips together and... blow.


Marie (Lauren Bacall) a Steve (Humphrey Bogart) en Tener o no tener.



dimecres, de setembre 23, 2009

Mai he consumat un somni eròtic

Em pensava que tenia un problema oniric, en la vida real no (gràcies a Déu).
Sempre em sorgeixen problemes a ultima hora, el amant només em besa eternament, el somni cambia de tema o simplement sona el despertador.
Avui no em sento sola.

dilluns, de setembre 14, 2009

El centre o melic


.

El centre de la terra




El centre del cel



El centre de tot

dijous, d’agost 27, 2009

Tinc una cançoneta al cap...

.








I wanna do bad things with you.

When you came in the air went out.
And every shadow filled up with doubt.
I don't know who you think you are,
But before the night is through,
I wanna do bad things with you.

I'm the kind to sit up in his room.
Heart sick an' eyes filled up with blue.
I don't know what you've done to me,
But I know this much is true:
I wanna do bad things with you.

When you came in the air went out.
And all those shadows there filled up with doubt.
I don't know who you think you are,
But before the night is through,
I wanna do bad things with you.
I wanna do real bad things with you.
Ow, ooh.

I don't know what you've done to me,
But I know this much is true:
I wanna do bad things with you.
I wanna do real bad things with you.

dijous, d’agost 20, 2009

Fragmentar-me


Aquesta nit voldria allunyar-me de mi mateixa
desfer-me en mil bocins
flotant enmig de l'espai
i retrovar-me amb la meva definició,
un inmens forat negre,
un buit profund
enmig de la bellesa sideral.
.

dissabte, d’agost 08, 2009

Fugida cap a el Mar Roig





El dolç plaer té un preu.
Protegida per la lluna negra, Lilith,
escapa del paradís mesopotànic.
Buscarà fins a la fi dels temps
gotes de llet dels llençols per alimentar la seva luxúria.
La seva perversió mai més tindrà límits,
serà lliure per sempre més entre la foscor.

diumenge, de juliol 12, 2009

Migdiada




Per als teus ulls Jim.


dissabte, de juliol 04, 2009

Conversant en Jung


Segons Carl Gustav Jung "un home que no hagi passat per l'infern de les seves passions, no les ha superat mai."
La paraula infern suggereix sofriment.Sovint tenim tendència a opinar que el dolor i el sofriment condueixen a l'enfortiment de l'anima o del cos.
Estic en desacord en aquesta teoria.
La felicitat ens fa forts i no al contrari.
Passar per un infern ho trovo inútil i traumàtic.
Les passions no se superen mai, s'obliden o ens persegueixen.

Dante i Virgili a l'infern


Dedicat ...

Dedicat a tots els que m'heu dit cosetes per a que escrigue alguna cosa al blog.
M'he posat molt contenta al llegir-vos.
Espero que us agradi.


dimarts, de maig 12, 2009

De llibres...


Us convido a tots a escriure un fragment d'un llibre que us hagi agradat, jo he escollit una cita que surt al llibre el "Foc" de Katherine Neville.

"Som immortals, i no oblidem,
som eterns, i per a nosaltres el passat
es, com el futur, present."

Lord Byron,
Manfredo



dijous, d’abril 23, 2009

dilluns, d’abril 20, 2009

Amfibologia

L'amfibologia ofereix sempre dues o més interpretacions. Pot coincidir generalment amb ambigüitat, però ha prés també el significat de confusió, obscuritat, imprecisió i indeterminació.
Dit això, que cadascú tregui les seves pròpies conclusions.


Regressió


Moll




Filtre


Empíric

dimarts, de març 31, 2009

Temes Paranormals

Desprès de pensar en la vida extraterrestre i en la ciència el meu cervellet ha començat a divagar en la religió, supersticions i fantasmes.
No contenta amb aixó he anat a més i m'he començat a preguntar si hi ha vida després de la mort i on van les ànimes.
En un principi la resposta m'ha semblat fàcil: no existeixen i prou, es mentida.
Llavors, la ouija és un joc de nens i el vudú mitologia?
Serieu capaços de invocar a un esperit davant de la ouija totsols?
Només de pensar-ho una esgarrifança m'ha recorregut tot el cos...
... i això que no existeixen els temes paranormals.
El cas és que cientificament no està provat que no sigui cert.
Bona nit.

dilluns, de març 16, 2009

Vida extraterrestre

Avui he llegit un article on explicaven que la NASA ha enviat una nova sonda espacial amb l'objectiu de buscar vida extraterrestre per l'univers.
La sonda Kepler es situarà en la òrbita del Sol i buscarà noves formes de vida en els denominats exoplanetes (planetes que orbieten en estrelles diferentes al Sol).
Jo pensava que això era el que feia més o menys el Hubble, que també és un telescopi espacial, i el més fort de tot això és que les científics creuen que es poc provable que hi hagi vida tal i com nosaltres la coneixem. A més estem parlant de distàncies de uns 80.000 anys segons la velocitat que porta el Keppler. La missió Keppler ha costat 600 milions de dòlars. No arribarà mai al seu destí, com a molt observarà petits puntets blaus.
Crec que hauriem de fer un pensament i deixar que els marcians vinguin ells a visitar-nos.



dijous, de març 12, 2009

La primera lluna plena de Març



Dedicat a la gent que li afecta la primavera
i segons quines llunes...
Permeteu-me una extravagància,
un record insòlit,
excèntric,
per a escapar
de les darreres gelades
d'un hivern massa llarg...







El que importa no és el escric
només deixar-se anar i escriure



diumenge, de març 01, 2009

El primer ball de primavera

Potser encara és una mica aviat, però us convido a tots a ballar-lo.




Bona nit...

dimecres, de febrer 25, 2009

Laberints

Un laberint és un lloc que està format per diferents carrers i cruïlles , intencionadament complexes, per a confundir a aquells que s'atreveixen a endinsar-se dins d'ell.
En l'antic Egipte ja existien, la mitología i la història ens parlen d'ells al llarg dels temps.
Les interpretacions del seu significat són varies, en un principi podriem dir que serveixen per a posar en proba les habilitats del home per a controlar el seu propi destí, prehistòricament els dibuixos laberíntics eren usats com a trampes per als mals esperits i en diferentes cultures estava associats a diferents ritus d'iniciació. A més, han existit per fer més dificultós l'accés a tresors, per a realitzar jocs amorosos, per a protegir tombes, com a trencaclosques maquiabel.lícs i per a empresonar monstres mitològis com el Minotaure.
Actualment també ens movem dins de diferents laberints, internet seria un dels exemples.
Els enigmes i les complicacions ens atrauen.
De totes formes no cal anar gaire lluny, potser el misteri més gran es troba dins de nosaltres, en el nostre cervell.

dissabte, de febrer 07, 2009


Endreçant
.
.
.
Porto uns dies endreçant com una boja la casa. Obsessivament he començat a llençar coses inútils que guardava desde feia anys. Ho considero una Neteja Primaveral de l'Ànima. No sé si té aveure ,inconscientment, el fet de que s'acostava la data del meu aniversari, el cas es que necessitava dir prou a la acumulació, fer una tria i un inventari. Ara em sento més lleugera, en menys equipatge, preparada per a rebre inspiracions i coneixements nous.

dimarts, de febrer 03, 2009

La petita terra de Déu

Una nit de bogeria i d'insomni de principis de tardor vaig veure una pelicula en blanc i negre de l'any 1958 protagonitzada per Robert Ryan, un actor de serie B que m'encanta. El film tenia alguna cosa que em va enganxar, l'ambient decadent, els personatges amb un rol perdedor i un objectiu absurd. L'argument no té res de l'altre món: un humil granger i els seus fills porten 15 anys fent forats en la seva propietat, buscant un tresor que va amagar el seu avi per a sortir de la pobresa.

Les persones són capaces de creure en coses insòlites, estrafolaries i excèntriques. Jo comparteixo aquesta ingeniutat.




diumenge, de gener 18, 2009

Resultats



"Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix."
Albert Einstein estava il.luminat el dia que crear aquesta teoria. La trobo simple, clara i sàvia. Es referia als experiments científics o a la vida? Tenim tendència a fer les mateixes coses sempre? Quan hem de cambiar? Es pot cambiar? La història ens mostra através dels anys diversos errors que continuem repetint. Personalment cometo varies vegades les mateixes equivocacions. Einstein poseia el do de inspirar-se en coses noves. Era un geni de fet... però jo també tinc els meus petits secrets.

De moment

Hem de deixar que tot succeeixi: la tendresa, la por, el misteri, equivocar-se, la felicitat, la vida, la mandra, el matí, la ràbia, el deliri, el sommi, l'ilusió, la pluja, la luxúria, el caos, els minuts...
Realment no podem controlar-ho tot, però desitgem viure intensament.
Quan tot va a tanta velocitat, que passa si t'atures i gaudeixes? Ho noten els demés que no et mous?
Estic aturada i em toca el sol a la cara.

diumenge, de gener 04, 2009

Petits silencis



Miro,
escolto,
somric i callo,
camino,
respiro,
canto i ballo,
dormo,
desitjo,
somio i callo...

dilluns, de desembre 29, 2008

En blanc i negre


A causa d'aquestes festes nadalenques i de la reposició de pel.lícules clàsiques em persegueix quasi cada dia Robert Mitchum. No el trobo atractiu ni res d'això, sino més aviat de poc de fiar però bo al cap i a la fi. El cas és que només hi ha una pel.lícula d'ell que recordi el títol "La nit del caçador" però no, aquesta l'he vist massa vegades. De totes formes aqui queda el meu petit homenatge aveure si marxa..

dissabte, de desembre 20, 2008

L'univers de les coses no expresades


Dins del meu cervell sovint em venen a la ment molts temes de que parlar. No tenen ordre ni sentit aparent, almenys per a mi. Són com sensacions que necesito explicar i s'asemblen als somnis, al cap d'uns monents desapareixen per sempre més en el limb de l'oblit. És això al que jo denomino converses pendents.

Fa molt de temps, en una altra época llunyana i despreocupada, tot resultava interessant i fascinant. Estic segura que el món de les idees contiuna sent així i tot i que disposo d'un temps limitat, i malgrat la inmensitat i perfecció del paradís internàutic, trobaré el epicentre de la senzillesa.


diumenge, de novembre 30, 2008

Paraules Meravelloses

Llum, vegetació, viatge sense rumb, cel, transparent, dolçament, bellesa, respiració lenta, clar, eternitat, càlid, arena, emoció, caricia, reflexos daurats, ànima, silenci, evocador, vida, puresa, meditació, límit.


EL LLOP-HOME

Estava remenant la meva limitada biblioteca personal quan, a vingut a parar a les meves mans, una joia de Boris Vian. El conte tracta d'un llop descendent d'un antic llinatge de llops civilitzats que una nit ,va ser mossegat per el Mag de Siam i desde llavors en les nits de lluna es transforma en humà. La licantropia em fascina. Potser perque va vinculada a les fases llunars. La nit i el dia ens afecten a tots. El solstici d'hivern s'acosta i les nits cada vegada són més i més llargues. L'ésser humà i la gran majoria de bèsties sóm diurns. En el passat vaig tenir una época d'insomni i estava desperta durant la nit i dormia durant el dia. Com el llop del conte deixava anar els meus instins, després de treballar em vestia de lloba, anava pels bars i observava les persones protegida per l'ambient carregat i la música. Vivia en una gran ciutat i era una desconeguda en mig dels estranys.
La lluna, la nit, les mossegades, els llops, els solsticis... tenen aquest romanticisme mitològic, increible. Però jo sempre m'ho he cregut tot.

dilluns, de setembre 22, 2008

El secret del débil



William Blake va dir una vegada: "Qualsevol persona que permet que abusis d'ella et coneix".
Tant si em poso en la pell de l'abusat com de l'abusador trobo aquesta reflexió bastant forta ...
El més inquietant de tot això és pensar que en la dosi que té de veritat aquesta cita.


dimecres, de setembre 17, 2008

Miralls



"Reproducción prohibida" pintura de 1937, Rene Margaritte.
Aquesta imatge parla de la impossibilitat de conèixer-se un mateix o de la por al intentar descobrir-ho...
Qualsevol investigació sobre un misteri, es interesant en si mateixa, encara que no condueixi a cap resultat satisfactori. Cada dia intento saber més de mi mateixa i m'adono que sóc una desconeguda. Tinc una imatge que els demés poden veure,
que entre tots dibuixen i construeixen. Aquesta eclipsa una altra personalitat, més fosca i misteriosa de la qual no parlo ni mostro i que enyoro perque era lluire i egoista. Els miralls on em reflexo s'assemblen al de la pintura. Mentrestant tinc la esperança de trobar el meu rostre en algun reflex.

dimarts, de setembre 16, 2008

L'Amor és sinistre



Vaig llegir aquesta definició de Sigmund Freud i em va deixar pensativa durant llaga estona:

"La sensació de lo sinistre es dona quan alguna cosa sentida o presentida, temida i secretament desitjada pel subjecte es fa de forma súbita realitat"

Alguns dels meus desitjos amorosos tenen exactament aquesta definició.
He de pensar llavors que els millors records que tinc són sinistres?

dimecres, d’agost 27, 2008

En un lloc perdut del paradís



Van probar la fruita prohibida de l'arbre de la ciència, del bé i del mal i van ser expulsats de l'Eden per sempre més...
Ara viuen en la nostra realitat altenativa, l'exiliats de la utopia de la llegenda, amb els seus defectes i petites virtuts. Per les nits ballen i riuen a llum de la lluna.
Va valdre la pena mossegar la dolça poma?
Ja fa temps que vaig acceptar totes les conseqüències, desde la meva finestra miro les estrelles com quan estava al paradís , i m'alegro de no haber obeït a Déu encara que sobint penso amb ell.
.
...
.