Laberints

Un laberint és un lloc que està format per diferents carrers i cruïlles , intencionadament complexes, per a confundir a aquells que s'atreveixen a endinsar-se dins d'ell.

En l'antic Egipte ja existien, la mitología i la història ens parlen d'ells al llarg dels temps.

Les interpretacions del seu significat són varies, en un principi podriem dir que serveixen per a posar en proba les habilitats del home per a controlar el seu propi destí, prehistòricament els dibuixos laberíntics eren usats com a trampes per als mals esperits i en diferentes cultures estava associats a diferents ritus d'iniciació. A més, han existit per fer més dificultós l'accés a tresors, per a realitzar jocs amorosos, per a protegir tombes, com a trencaclosques maquiabel.lícs i per a empresonar monstres mitològis com el Minotaure.

Actualment també ens movem dins de diferents laberints, internet seria un dels exemples.

Els enigmes i les complicacions ens atrauen.

De totes formes no cal anar gaire lluny, potser el misteri més gran es troba dins de nosaltres, en el nostre cervell.

Endreçant

.

.

.

Porto uns dies endreçant com una boja la casa. Obsessivament he començat a llençar coses inútils que guardava desde feia anys. Ho considero una Neteja Primaveral de l'Ànima. No sé si té aveure ,inconscientment, el fet de que s'acostava la data del meu aniversari, el cas es que necessitava dir prou a la acumulació, fer una tria i un inventari. Ara em sento més lleugera, en menys equipatge, preparada per a rebre inspiracions i coneixements nous.

La petita terra de Déu

Una nit de bogeria i d'insomni de principis de tardor vaig veure una pelicula en blanc i negre de l'any 1958 protagonitzada per Robert Ryan, un actor de serie B que m'encanta. El film tenia alguna cosa que em va enganxar, l'ambient decadent, els personatges amb un rol perdedor i un objectiu absurd. L'argument no té res de l'altre món: un humil granger i els seus fills porten 15 anys fent forats en la seva propietat, buscant un tresor que va amagar el seu avi per a sortir de la pobresa.

Les persones són capaces de creure en coses insòlites, estrafolaries i excèntriques. Jo comparteixo aquesta ingeniutat.

Resultats

"Si busques resultats diferents, no facis sempre el mateix."
Albert Einstein estava il.luminat el dia que crear aquesta teoria. La trobo simple, clara i sàvia. Es referia als experiments científics o a la vida? Tenim tendència a fer les mateixes coses sempre? Quan hem de cambiar? Es pot cambiar? La història ens mostra através dels anys diversos errors que continuem repetint. Personalment cometo varies vegades les mateixes equivocacions. Einstein poseia el do de inspirar-se en coses noves. Era un geni de fet... però jo també tinc els meus petits secrets.

De moment

Hem de deixar que tot succeeixi: la tendresa, la por, el misteri, equivocar-se, la felicitat, la vida, la mandra, el matí, la ràbia, el deliri, el sommi, l'ilusió, la pluja, la luxúria, el caos, els minuts...
Realment no podem controlar-ho tot, però desitgem viure intensament.
Quan tot va a tanta velocitat, que passa si t'atures i gaudeixes? Ho noten els demés que no et mous?
Estic aturada i em toca el sol a la cara.

Petits silencis

Miro,
escolto,
somric i callo,
camino,
respiro,
canto i ballo,
dormo,
desitjo,
somio i callo...

En blanc i negre

A causa d'aquestes festes nadalenques i de la reposició de pel.lícules clàsiques em persegueix quasi cada dia Robert Mitchum. No el trobo atractiu ni res d'això, sino més aviat de poc de fiar però bo al cap i a la fi. El cas és que només hi ha una pel.lícula d'ell que recordi el títol "La nit del caçador" però no, aquesta l'he vist massa vegades. De totes formes aqui queda el meu petit homenatge aveure si marxa..

L'univers de les coses no expresades

Dins del meu cervell sovint em venen a la ment molts temes de que parlar. No tenen ordre ni sentit aparent, almenys per a mi. Són com sensacions que necesito explicar i s'asemblen als somnis, al cap d'uns monents desapareixen per sempre més en el limb de l'oblit. És això al que jo denomino converses pendents.

Fa molt de temps, en una altra época llunyana i despreocupada, tot resultava interessant i fascinant. Estic segura que el món de les idees contiuna sent així i tot i que disposo d'un temps limitat, i malgrat la inmensitat i perfecció del paradís internàutic, trobaré el epicentre de la senzillesa.

Paraules Meravelloses

Llum, vegetació, viatge sense rumb, cel, transparent, dolçament, bellesa, respiració lenta, clar, eternitat, càlid, arena, emoció, caricia, reflexos daurats, ànima, silenci, evocador, vida, puresa, meditació, límit.

EL LLOP-HOME

Estava remenant la meva limitada biblioteca personal quan, a vingut a parar a les meves mans, una joia de Boris Vian. El conte tracta d'un llop descendent d'un antic llinatge de llops civilitzats que una nit ,va ser mossegat per el Mag de Siam i desde llavors en les nits de lluna es transforma en humà. La licantropia em fascina. Potser perque va vinculada a les fases llunars. La nit i el dia ens afecten a tots. El solstici d'hivern s'acosta i les nits cada vegada són més i més llargues. L'ésser humà i la gran majoria de bèsties sóm diurns. En el passat vaig tenir una época d'insomni i estava desperta durant la nit i dormia durant el dia. Com el llop del conte deixava anar els meus instins, després de treballar em vestia de lloba, anava pels bars i observava les persones protegida per l'ambient carregat i la música. Vivia en una gran ciutat i era una desconeguda en mig dels estranys.
La lluna, la nit, les mossegades, els llops, els solsticis... tenen aquest romanticisme mitològic, increible. Però jo sempre m'ho he cregut tot.

El secret del débil

William Blake va dir una vegada: "Qualsevol persona que permet que abusis d'ella et coneix".

Tant si em poso en la pell de l'abusat com de l'abusador trobo aquesta reflexió bastant forta ...

El més inquietant de tot això és pensar que en la dosi que té de veritat aquesta cita.

Miralls

"Reproducción prohibida" pintura de 1937, Rene Margaritte.

Aquesta imatge parla de la impossibilitat de conèixer-se un mateix o de la por al intentar descobrir-ho...

Qualsevol investigació sobre un misteri, es interesant en si mateixa, encara que no condueixi a cap resultat satisfactori. Cada dia intento saber més de mi mateixa i m'adono que sóc una desconeguda. Tinc una imatge que els demés poden veure,

que entre tots dibuixen i construeixen. Aquesta eclipsa una altra personalitat, més fosca i misteriosa de la qual no parlo ni mostro i que enyoro perque era lluire i egoista. Els miralls on em reflexo s'assemblen al de la pintura. Mentrestant tinc la esperança de trobar el meu rostre en algun reflex.

L'Amor és sinistre

Vaig llegir aquesta definició de Sigmund Freud i em va deixar pensativa durant llaga estona:

"La sensació de lo sinistre es dona quan alguna cosa sentida o presentida, temida i secretament desitjada pel subjecte es fa de forma súbita realitat"

Alguns dels meus desitjos amorosos tenen exactament aquesta definició.
He de pensar llavors que els millors records que tinc són sinistres?

En un lloc perdut del paradís

Van probar la fruita prohibida de l'arbre de la ciència, del bé i del mal i van ser expulsats de l'Eden per sempre més...

Ara viuen en la nostra realitat altenativa, l'exiliats de la utopia de la llegenda, amb els seus defectes i petites virtuts. Per les nits ballen i riuen a llum de la lluna.

Va valdre la pena mossegar la dolça poma?

Ja fa temps que vaig acceptar totes les conseqüències, desde la meva finestra miro les estrelles com quan estava al paradís , i m'alegro de no haber obeït a Déu encara que sobint penso amb ell.

.

...

.